Alguns dels actes als que assisteix Déu durant la seva estada a Madrid, segons “La ‘tournée’ de Dios” d’Enrique Jardiel Poncela:
Giras a El Escorial, a Toledo, a Segovia y Aranjuez.
Excursiones a Gredos y Guadarrama.
Recorrido a pie y de noche, bajo la luna, del Madrid viejo.
Contemplación de la caída de varios suicidas por el Viaducto.
Visita y paseo por los túneles del metro.
Conciertos.
Veladas teatrales con versitos de Marquina. (¡Al fin!)
Carreras a pie de campeones de cross.
Carreras a pie de sindicalistas perseguidos por guardias.
Simulacro de incendio del quiosco de El Debate.
Maniobras militares.
Ejercicios de bomberos.
Fiestas de sociedad.
Sesiones en la Cámara de los Diputados. (Nota cómica).
Reparto de comida a los pobres.
Reparto de bebidas a los ricos.
Whiskies de honor en varios cabarets.
Asistencia a un concurso de alpinismo en las calles en reparación, con premios.
Paseo por el Jardín Botánico con detención en cada árbol y lectura de la tarjeta clasificadora.
Recepción en la Academia de la Historia y visita a la Casa de Fieras.
Pugilato de cantos regionales en la Plaza de Toros.
Corridas corrientes.
Corridas extraordinarias con cogidas de toros preparadas.
Allau, el Viaducto ya no es lo que era, el mes pasado estuve en Madrid y pude ver esas pantallas espantosas que han puesto e impiden o dificultan el suicidio de los que se quieren tirar abajo.
ResponEliminaalastair, el programa d'actes és dels anys 30. Em pregunto què li ensenyaran a Benet 16 el dia que vagi a Madrid. Hi ha suïcides a les torres KIO?
ResponEliminalas torres KIO son una invitación al suicidio, que no lleven a B16.
ResponEliminaSi és dels any 30 ara m'explico per què no hi ha el Valle de los Caídos!
ResponEliminaO que el portin, alastair, que el portin!
ResponEliminaGalde, també es troba a faltar la meravellosa catedral de l'Almudena. Déu devia trobar-ho una mica pobre. Hagués vist la Nostra Sagrada Família!
ResponEliminaNo estava acabada, l'Almudena, tampoc, em sembla.
ResponEliminaMolt bo. El Jardiel Poncela era un sarcàstic “de mucho cuidado”, que cultivava una mena de surrealisme prou interessant. El temps, però passa factura per a tothom i, potser, s’ha quedat una mica ancorat a la seva època.
ResponEliminaper una vegada, i sense que serveixi de precedent: aquest tipus és un geni! ^^ I es va deixar anar a veure el "cambio de guardia del palassio real", amb la garita de gc's allà tancats, espectacular! La sessió de la Càmara de Diputats ara seria "nota patética" no?
ResponEliminaOsti, començo la llista i em trobo tatxant cada ítem, Gredos i Guadarrama inclosos... I dius que aquest és un programa "divíno de la muerte"?
ResponEliminaalpinismo en las calles en reparación, això és tenir clars els signes d'identitat madrilenys!
Júlia, no estava acabada, a Déu el van dur a dormir a la catedral de San Isidro, que no sé ben bé quina és. Per cert no va poder aclucar ull.
ResponEliminaAlberich, i qui no es queda ancorat a la seva època?
ResponEliminaClídice, he fet un resum, però em sembla que no el van dur perquè era el temps de la república.
ResponEliminaGirbén, perquè vegis que hi ha coses que són intemporals. És clar que a BCN tres quarts del mateix.
ResponEliminaClar, encara no existia Espe, que si no...
ResponEliminaNo vegis, Rasoir, l'Espe saltant en paracaigudes pel Viaducto!
ResponElimina