diumenge, 5 de desembre del 2010

Temps d’advent

Vist aquí. És una pàgina molt catòlica, però les dates obliguen a la confraternització.

Si t’ho mires fredament, és molt estranya aquesta època de l’any que tot just comença.

Des de finals de novembre fins al proper 6 de gener viurem un esclat de cordialitat, de generositat, de consum i golafreria, de sentimentalisme i conciliació, de borratxeres i ressaques, impossibles de trobar amb aquesta densitat durant tota la resta de l’any. Seran més de quaranta dies marcats per l’excés, per no dir per la sobredosi.

El festival ha començat amb les llumetes de colors que guarniran els carrers principals durant setmanes, amb els avets decorats que ocupen el seu nínxol habitual als vestíbuls de les grans entitats, amb els aparadors curulls d’enlluernaments metàl·lics i amb les llargues taules de llaminadures indigeribles, veritable malson de diabètic, que entorpeixen la circulació als nostres supermercats.

Vindran ara els dinars o els sopars entre companys de treball, de vegades subvencionats per l’empresa, o amb amics que no has vist en tot l’any, sempre a restaurants pretensiosos sota el signe d’un menú “festiu” que no deixarà ningú satisfet. I aquesta política de reagrupament i conciliació entorn d’una taula culminarà amb els àpats familiars on es combinarà   l’experimentació d’algun producte car i inusual (ostres a la tòfona blanca) amb l’abundància de menges més terrenals, inductores de digestions pròpies d’una pitó.

La ludopatia esdevindrà una addicció universal i fins i tot ben vista; i qui no tingui almenys un dècim per a la Grossa de Nadal i per la del “Niño” serà considerat gairebé com un asocial. La peixatera i el barber ens regalaran participacions integrades en útils calendaris de butxaca per l’any que vindrà. Més interessadament, intentaran col·locar-nos els seus números multitud d’agrupaments escoltes, clubs d’escacs, associacions sardanistes, ateneus populars i escolars que planegen un viatge de fi de curs.

La generositat imperativa s’intentarà explotar per totes les vies possibles: maratons televisives, calendaris solidaris, venda de targetes nadalenques pintades amb qualsevol membre del cos, peticions d’ONGs… I a un nivell més personal, aquesta liberalitat passarà pel tràfic de regals, des de la pseudo-ruleta russa de “l’amic invisible”, fins a les obligacions establertes amb la família, passant pels lots d’empresa, les estrenes, i els “detallets” dels comerciants.

Ressuscitaran antics vestigis de pensament màgic i durant uns dies creurem (o ho farem veure) en personatges mítics com els Reis d’Orient, el Pare Noel o el tió. Recuperarem rituals, o n’adoptarem de nous, per invocar la bona fortuna: els raïms, la roba interior vermella, la castanya o la llentia…

No, no dic que moltes d’aquestes coses no siguin bones i fins i tot excel·lents. Igual que al llarg de l’any dediquem diades a causes admirables com la lluita contra el càncer o en record de les víctimes de la sida, no veig perquè no podem instaurar un dia dedicat al bon rotllo universal. Que aquest hagi de ser el Nadal se m’escapa una mica, ja que els seus orígens pagans o les seves derivacions cristianes ens queden cada cop més lluny, però encara que sigui només per tradició, deixem-ho així.

El que ja em costa més d’entendre és que aquesta diada es constitueixi en epicentre d’un sisme que s’expandeix durant setmanes i setmanes en una apoteosi d’excessos que fa empal·lidir la resta de l’any. No és d’estranyar per tant que el matí del dia set de gener una humanitat exhausta es replegui en el seu trist egoisme habitual, tot recuperant forces per poder encarar amb la millor de les disposicions el següent mes de desembre.

Si t’ho mires fredament, és molt estranya aquesta època de l’any que tot just comença.

12 comentaris:

  1. Ha, ha... això fa competència al "dimoni de les llistes"!

    Per cert, et guardo un número de 3 € en el que hi participes només 2,5 €. Aquest segur que toca!

    ResponElimina
  2. Encara em faràs citar Sartre, per dir que l'infern són els altres. Jo no jugo ni mort!

    ResponElimina
  3. No hay para tanto, Allau, el otro día tuve el placer de comer con una amiga inglesa que me dijo lo mismo de siempre: mi marido, mis hijos y yo celebramos el día de Navidad zampándonos un Club Sandwich y eso es todo (las mayúsculas son mías).

    ResponElimina
  4. alastair, aquesta amiga teva és més aviat una excepció o una prova d'una altra vella tradició: la dels excèntrics britànics.

    ResponElimina
  5. Allau, una bona cuirassa pot ser dir no a moltes d'aquestes inútils mogudes i dedicar temps (no cèntims) als nens i als avis, que ningú no els fa cas..

    ResponElimina
  6. kalamar, no em sembla mal consell, tot i que és difícl resistir-se a la força succionadora d'aquestes festes.

    ResponElimina
  7. Si bé tens raó, pensa també quantes altres èpoques estranyes tenim, i sempre relacionades amb esclats de consum, alegria obligatòria i festes inqüestionables. Jo aviat em veuré més o menys obligat a fer un dinar de germanor amb gent que no m'interessa massa, i als quals jo tampoc no interesso.
    Fa anys vaig decidir no celebrar absolutament res per Nadal, i només vaig aconseguir que la família i els coneguts es preocupessin pel meu estat de salut mental. Ai, si Kafka fos viu...!

    ResponElimina
  8. Sí, Lluís, però aquesta és de lluny la més extensa i densa. I, com tu dius, a menys que no tinguis família ni amics, és impossible escapar-ne sense generar inquietuds.

    ResponElimina
  9. Deixa'm-ho dir o rebento: no puc, de cap de les maneres, suportar ELS TIONS ANTROPOMORFS RIALLERS! Si algú sap qui és va inventar semblant collonada que m'ho digui! Que un paio que ha fet tant de mal a la humanitat es mereix una dosi extra de xarop de bastó!

    ResponElimina
  10. Aprofito per dir que jo odio l'amic invisible a la feina i tots els invents estranys per fer un sopar de feina "diferent" tipus: agafa un numero d'una bosseta per saber al costat de qui seuràs

    ResponElimina
  11. I tant, Girbén, algú ho havia de dir!

    ResponElimina
  12. Marta, la sofisticada perversitat d'alguns enginyers socials sembla no tenir fi: prepara't perquè vindran Nadals encara pitjors.

    ResponElimina