divendres, 28 de gener de 2011

Justificant la sagnia

És coneguda la meva flaca per les qüestions tipogràfiques i, per tant, no és d’estranyar que em sentís atret per un llibret d’Enric Jardí editat per Actar el 2007 amb un títol quilomètric: “Veintidós consejos sobre tipografía (que algunos diseñadores jamás revelarán) y veintidós cosas que nunca debes hacer con las letras (que algunos tipógrafos nunca te dirán)”. El llibre consta de dues parts cadascuna amb la seva coberta, o sigui que no té ni davant ni darrera, que és capiculat (no sé si m’explico, però tant se val) i està adreçat als dissenyadors professionals, de manera que els seus consells són, en general, poc útils pels dissenyadors aficionats que som els blocaires.

Alguns dels consells són de sentit comú: no barrejar tipus de lletra, evitar les tipografies fantasioses (a menys que siguis en Girbén, afegeixo jo) i les que imiten l’escriptura cal·ligràfica. Curiosament en Jardí menciona la Comic Sans i opina que potser som massa cruels amb ella, atès que tanta gent la troba “simpàtica”. D’això en dic respecte per la democràcia.

Una qüestió interessant que no sempre tenim en compte els que escrivim als blocs és la dels paràgrafs. Res no és més fatigós que un text llarg sense un punt i apart de respir de tant en tant; però no és suficient tallar la línia abruptament: cal marcar el canvi de paràgraf d’alguna forma més  visible. Hi ha dues opcions usuals, bé intercalar una línia en blanc o bé sagnar la primera línia del paràgraf següent, és a dir iniciar la primera línia unes quantes posicions més a la dreta del marge.
   
    Com he fet aquí. Segons Jardí, el mètode de la línia en blanc malgasta espai i és més cansat pel lector. En qualsevol cas, el que no s’ha de fer mai és utilitzar els dos recursos (sagnat i línia en blanc) alhora, com acabo de fer.

Però l’assumpte que m’ha deixat més intranquil és el de la justificació dels textos. Jo, potser malacostumat per la tradició de l’edició en paper, sempre havia defensat els textos justificats, aquells que dibuixen uns marges dret i esquerre perfectament verticals. Però Jardí sosté que, sempre que sigui possible, cal alinear els textos a l’esquerra. El motiu és molt clar: qui dissenya una bona tipografia, també pensa molt detingudament en l’espai que hi ha d’haver entre lletres i entre paraules. Qualsevol justificació obliga el text a cenyir-se una cotilla i pervertir els seus espais naturals de respiració. Si es parteixen les paraules que clouen cada línia es pot aconseguir un marge dret força uniforme. A partir d’ara, intentaré publicar així, encara que la meva “helvetica”, esdevingui “arial” a la majoria d’ordinadors, i per tant no tingui gaire “pedigrée”. 

O no, perquè ara que m'ho miro, els talls de línia de l'editor no es corresponen amb els del producte acabat. Encara som lluny del "what you see is what you get". WYSIWYG pels amics.

27 comentaris:

  1. Ha, ha... jo vaig decidir alinear el meu bloc a l'esquerra (sense connotacions polítiques, o si) en llegir aquest llibre! L'argument és molt bo i digne de ser tingut en compte ;-)

    ResponElimina
  2. Ho estic intentant, Galde, però em faig un "emboliu". Em sembla que tornaré a allò d'abans sense més justificacions.

    ResponElimina
  3. Ja fa tant de temps que em 'justifico' que, amb alguna excepció puntual, els textos alineats (havia escrit 'alienats', uf) a l'esquerra em fan una mica de mal a la vista. Deu ser que l'esquerra ja no és el que havia estat...

    ResponElimina
  4. molt interessant, a verue si teinc temps de jugar una mica amb les meves tipografies

    ResponElimina
  5. Recordo haver vist el llibre, perquè el títol es feia veure. Jo diria que en Jardí es fica al jardí del sentit comú. I té raó amb l'alineació a l'esquerra, que no força a ajustar espais de forma estranya i variable. La Bíblia que tinc incompleix gran part d'aquests principis. Deu ser per això que em sembla un text feixuc i fatigós: em sorprèn que Déu no es preocupés de la tipografia elegant i que desconegués el Jardí, ell que ho sap tot.

    ResponElimina
  6. Estant com estic en plena moguda de treballs de recerca d'alumnes batxillers, acabaré somiant en les sagnants sagnies. Sort que avui he vist una mica més la llum.

    ResponElimina
  7. Júlia, jo també m’he justificat tota la vida i, dec ser un cap quadrat perquè no m’acabo de trobar còmode amb tota la lletra cap a l’esquerra.

    ResponElimina
  8. Jesús, juga, juga, que això no explota.

    ResponElimina
  9. Lluís, no culpis Déu: els seus editors, que són uns sapastres.

    ResponElimina
  10. Imagino, Puigmalet, que els teus alumnes són uns asos tipogràfics (o era uns ases?)

    ResponElimina
  11. Doncs mira a mi em posen nerviosa els textos sense justificar, cosa de la meva psique i els balanços ben quadrats :)

    ResponElimina
  12. Clidi, si t’has de posar nerviosa, ho retiro, que no et vull veure alterada.

    ResponElimina
  13. I ara Allau! només que em fan gràcia aquests modernets post-Gutenberg. A mi que em donin un còdex ben aliniat i no pas un text escabellat a màquina ;)

    ResponElimina
  14. Allau, gràcies per aquesta lliçó de tipografia i estètica combinada!

    Ja porto uns quants mesos barallant-me amb la tipografia del meu bloc... però és que el Wordpress en algunes coses és una mica rebuscat!!!

    God save the Garamond font!

    ResponElimina
  15. Tirant, el Wordpress jo no el controlo, però aquí a Blogger no disposem dels beneficis de la Garamond.

    ResponElimina
  16. Jo també sóc més de justificar-me en textos alienats. Ben alienats.
    Sap greu pervertir els seus espais naturals de respiració, però em fa l'efecte que podré viure amb aquesta culpa.

    ResponElimina
  17. Ostres, quan era petita i ens feien pintar un dibuix, intentava no passar-me mai de la ratlla. Em temo que aquesta petita definició de caràcter és la mateixa que m'obliga a justificar tots els textos!

    Viola de Vent

    ResponElimina
  18. Entenc els motius d'en Jardí, però quan s'escriu en una pantalla, per molt que deixis el text sense justificar, no és clar que es respectin els "espais naturals de respiració". En funció de la mida de pantalla i de la resolució que utilitzis, l'ordinador et pot aixafar i estirar les tipografies segons li peti.
    I a més, els textos sense justificar em posen nerviós!

    ResponElimina
  19. Jo també necessito els respirs i de tant en tant, un bon sospir. Manies del sr Jardí, que per cert, fa unes portades precioses pels llibres del Asteroide.

    ResponElimina
  20. Ai, Matilde, què poc ecosostenible!

    ResponElimina
  21. Viola, amb aquesta preferència per la justificació estem quedant tots ben retratats.

    ResponElimina
  22. No, Santi, retiro el que he dit que veig que us esteu posant tots nerviosos.

    ResponElimina
  23. Kalamar, no ho veig com manies: ell ho raona prou bé, però en última instància tot és qüestió de gustos.

    ResponElimina
  24. He renunciat a seguir martiritzant a kalamar amb la Comic Sans perquè ja ni es queixa i em va remetre a la pagina que li vas dedicar, però ja que surt ara et pregunto el mateix que a ella: ¿Bona part del rebuig no ve del abús i del us inadequat?

    Jo justifico a dreta i a esquerra (el centre es un rollo) però queda horrible quan una paraula massa llarga (i que no es talla automàticament com caldria) fa que quedin uns forats immensos, especialment si la columna es estreta.

    ResponElimina
  25. José Luis, la Comic Sans té tan mala fama perquè te la trobes fins a la sopa i en llocs poc apropiats. La CS està bé pels parvularis i les festes infantils, però de tipografies n'hi ha encara de molt més horroses (ves a mirar la pàgina que enllaço de l'amic Girbén).

    En quant el problema dels textos en columnes estretes, jo he optat per centrar les imatges, de manera que el text pugui ocupar tota l'amplada de la caixa. En Jardí aconsella que les línies siguin de 65-85 caràcters.

    ResponElimina
  26. M'interessa aquest llibre...tinc claríssim que amb aquest títol, no passaria desapercebut als meus ulls, entre dotzenes i dotzenes de llibres, a qualsevol llibreria ;-)

    M'uneixo al clan dels justificadors de texte per la meva mania al ordre i per una estranya aversió al pes que els blancs dibuixen quan s'alinea a l'esquerra.
    Per més senyes, adoro incondicionalment la Garamond (Qualsevol membre d'aquesta família), i la Futura...peces imprescindibles del meu fons d'armari.

    Bon cap de setmana Allau!

    ResponElimina
  27. Carme, ja veus que no et calen justificacions, que tots coincidim. A la Futura i la Garamond, deixa'm afegir la Gill Sans (coses de Londres i el seu metro). Que tinguis bon cap de setmana (de moment humit)!

    ResponElimina