Temporada Mariscal

A l’espera de l’estrena de “Chico y Rita”, la pel·lícula de Fernando Trueba i Javier Mariscal, anunciada pel 25 de febrer, els Reis em van dur la seva versió en format de novel·la gràfica editada per Sins Entido. 216 pàgines d’imatges càlides i bigarrades, plenes d’encant. Segurament és una obra més de l’estudi que del propi dissenyador, però tot i això el seu estil és ben reconeixible. La història d’amor entre una cantant i un pianista cubans a mitjans del segle XX és absolutament convencional en el seu desenvolupament i em pregunto si calia que un novel·lista com Ignacio Martínez de Pisón intervingués en el guió, però és una bona excusa per passejar-se pels carrers i els tuguris de l’Havana, Nova York i París. Visualment deliciosa, però un relat tan musical com aquest demana a crits que l’acompanyi una banda sonora a l’alçada. Espero que el film, amb l’ajuda de Dizzy Gillespie, Nat King Cole i Bebo Valdés arrodoneixi el bon efecte inicial.

I ja posat, us recordo que fins a final de mes es pot visitar l’exposició gratuïta “Mariscal a la Pedrera” on es mostren 40 anys de treballs del polifacètic artista valencià: disseny gràfic, il·lustració, pintura, tipografies, mobiliari, parament de la llar, tèxtils, joguines… El muntatge és molt divertit i recomanable per anar amb les criatures.

Sempre he pensat que Mariscal de petit devia de caure en una marmita plena d’algun producte lisèrgic. El cert és que les seves creacions comuniquen un bon rotllo gairebé universal amb el que és difícil no connectar. Ara, millor si no obre la boqueta.