divendres, 7 de gener de 2011

El llibre de la pel·lícula

A la feina, enlloc de regalar-me culares de Vic, cigrons fregits, tramussos, Sugus de maduixa, un cabàs de cogombres i una ampolla de Hendricks, al lot de Nadal m’han deixat només dos llibres d’aquells que mai no hauria comprat en ple ús de les meves facultats. El pitjor dels dos és una història “ficcionalitzada” entorn de la fundació de Facebook que es titula “Millonarios por accidente” d’un tal Ben Mezrich, el publica Alienta Editorial i és el perfecte model d’edició conjuntural.

Tot i que l’autor diu basar-se en desenes d’entrevistes i centenars de documents, enlloc cita explícitament les fonts més enllà de confessar que Mark Zuckerberg, el creador de Facebook, va negar-se a parlar amb ell. Potser per això, es cura en salut, i qualifica el llibre de “novel·la” amb el que invalida en certa manera el seu possible valor documental.

Però com a novel·la, “Millonarios por accidente” és força fluixa i els seus personatges, joves obsessionats pel sexe amb dones impossibles, mancats d’empatia social, elitistes i ambiciosos, no podrien ser menys interessants. Atès que hi ha una base històrica, qualsevol conjectura sobre el que pensen o senten els personatges, put sospitosament a impostura. Perquè una cosa és recrear una realitat que ha estat prèviament ben documentada, com feia Vargas Llosa a “El sueño del celta”, i una altra ben diferent és començar a fer cabòries sobre una història que encara no té una versió canònica al darrera (i col·locar Vargas Llosa i Mezrich en la mateixa frase em sembla una ofensa pel peruà).

Tanmateix el llibre ha servit d’inspiració per l’excel·lent “La xarxa social” de David Fincher, que aconsegueix explicar el mateix argument de forma infinitament més intel·ligent, en part gràcies al modèlic guió d’Aaron Sorkin. El ritme trepidant del film té també l’avantatge de fer més suportable la irritant vacuïtat dels seus protagonistes. [Els editors, que van a per totes, després d’utilitzar una portada que contenia esquers de sexe i luxe, van aprofitar l’èxit de la pel·lícula per afegir-hi una sobrecoberta que recordava el seu cartell, com podeu comprovar en les dues il·lustracions de l’apunt].

L’únic avantatge del llibre sobre la pel·lícula és que permet administrar-te el temps de lectura i meditar a bastament sobre les implicacions del que es narra. Sorprèn, per exemple, que Facebook nasqués com a xarxa social en un àmbit tan restringit com és el d’una universitat. Diu molt sobre la qualitat de les relacions que ofereix, el fet que es prefereixi la mediació d’una pantalla per interactuar amb persones que no es troben a més d’unes desenes de metres de tu: és a dir, un simulacre d’intimitat amb les espatlles ben cobertes. És clar que la intenció inicial s’ha desvirtuat i ara la nostra “xarxa d’amics” pot incloure familiars, amics íntims, saludats i personatges que no tenim ni remota idea de qui són, amb la subseqüent esquizofrènia que això comporta.

El que ni el llibre ni la pel·lícula aclareixen és on rau la genialitat de Facebook, ja que l’invent de la web social era anterior a Zuckerberg. Serà tot una qüestió de trobar-se en el lloc adequat en el moment adequat i caure, a més, en gràcia? En tot cas, no penso participar en la tendència actual a qualificar de genis tots aquells responsables de crear un best-seller: per a mi la genialitat cal buscar-la en una altra estratosfera.

15 comentaris:

  1. Molt il·lustratiu del que dius com a comentari del llibre i la pel·lícula són les dues portades que mostres.

    ResponElimina
  2. Jo, com segurament la Matilde, hauria preferit els regals que anomenes. Però en fi, si són regals benvinguts siguin.

    ResponElimina
  3. Si no recordo malament, l'any passat et van regalar un de Màrius Carol. Passa'm el nom del responsable del departament de "festejos i regalitos", si et plau.

    ResponElimina
  4. el teu lot de Nadal té mèrit, però que te l'hagis empassat encara més!

    Nod

    ResponElimina
  5. Galde, que alci la mà l'editorial que no desesperi per vendre ni que sigui un sol exemplar més.

    ResponElimina
  6. Lluís, aquest és el problema amb els regals: que no tens dret a criticar-los. Prefereixo que no m'en facin.

    ResponElimina
  7. Recordes bé, Matilde: allò sí que no tenia perdó possible.

    ResponElimina
  8. Nod, sóc fet d'una manera que, si em cau un llibre a les mans, l'únic que se m'acut és llegir-lo.

    ResponElimina
  9. Una de les poques vegades que potser val més mirar la peli, encara que jo em vaig quedar una mica "xof" quan vaig anar a veure-la, m'esperava molt més, potser per això que tu dius, que no expliquen el perquè del fenomen. La peli és la vida del xicot i no del seu "invent", però ja posats....
    També vaig posar en dubte la completa veracitat de la història, si està basada en el llibre... doncs ara ja ho sé.

    ResponElimina
  10. Wanderlust, jo trobo la pel·lícula excel·lent (la veracitat a aquest nivell no m'importa: és ficció), sobretot el guió. Amb guions així em puc empassar qualsevol temàtica, per poc que m'interessi.

    ResponElimina
  11. Allau, la peli, per mi, interessant, però només interessant. Alguns punts d'interès com ara com està la Universitat de Harvard!!

    ResponElimina
  12. Kalamar, a mi com artefacte narratiu em va fascinar, però estic d'acord que la fauna que hi surt és com per apretar a córrer.

    ResponElimina
  13. doncs té, mira, quina mandra ambdues coseeeees :) estic esperant en candeletes el best-seller i la pel·lícula: Maria i les dones de la plaça de vendre. Això és una xarxa social comme il faut i no els facebooks de pa sucat amb oli! :)

    ResponElimina
  14. Clidi, doncs si no l'escrius tu...

    ResponElimina
  15. Si home! amb tant d'escriptor sueltu, prou que em malden per bloguejar, només em faltaria que, al damunt, em maldessin per escriure. Sapateru, a tus sapatus diu que deia aquell no? ;)

    ResponElimina