diumenge, 9 de gener de 2011

Passat festes

Foto de xesc vista a Flickr

Dèiem ahir (o així ho sembla ara) que s’acostava una temporada d’intensa activitat lúdico-sentimental, la qual durant un mes i escaig no deixaria ningú indemne. La perspectiva es preveia tan embafadora com un massapà fet de bons propòsits i de nadales sintetitzades i, malgrat tot, ha passat més de pressa del que pensàvem i es diria que hem sobreviscut sencers.

Em veig com el nàufrag que arriba a una platja i troba, escampats al trencant o sobre la sorra, embalums, baguls, fardells i paquets, restes de l’equipatge amb els que haurà de conviure a partir d’ara. Objectes. En realitat no necessito aquests objectes fútils i redundants i abjectes. Cada dia em cal menys per viure i tota aquesta quincalla ja la conec prou: l’he tastada, la tinc emmagatzemada en armaris, calaixos i altells, en tinc suficients provisions pel que pugui quedar i encara en sobrarà perquè la llencin a les escombraries els hereus.

Demà serà dilluns i, com qui torna de la batalla, exhaust, engripat, potser tocat de l’estómac, faré una excepció i donaré la benvinguda a aquest concepte escassament engrescador i tan poc fiable que sovint anomenem “normalitat”. De vegades el meu mal no vol tant de soroll.

28 comentaris:

  1. No sé si ho saps però t'ha sortit un poema, un bell poema. No és el primer que et detecto i espero que no sigui l'últim.

    ResponElimina
  2. Benvolent Glòria, ni jo mateix m'entenc. Més que poesia, crec que això és un subproducte d'una gastritis.

    ResponElimina
  3. M'agrada la normalitat, però en cap cas menyspreo la anormalitat... és clar que una gastritis...

    ResponElimina
  4. Quan més gran em faig més m'agrada la mediocre normalitat, la veritat.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un arrosset de malalt, per fi una menja pura;
    unes humils herbetes, mª Lluïsa o verbena;
    recloure's dins la boirina perfumada d'uns bafs;
    ha arribat l'hora de la plaent senzillesa.

    ResponElimina
  7. En aquest text (segurament dels millors que t'he vist darrerament) hi he trobat un regust de Gil de Biedma.

    ResponElimina
  8. Tranquil·litat i algun estomacal, benvinguda la normalitat si la pots heure :)

    ResponElimina
  9. Per la part que ens toca a la família Vitòria ja sap, d'enmagatzemar-ho res!! Apressa cap a dins!!

    ResponElimina
  10. Jo no sé si els Urbach tenim dret a heretar, però per a mi voldria aquell Pony Mimitos que et vas comprar l'octubre passat!!

    ResponElimina
  11. Pere, per no dramatitzar, deixem-ho en mal de panxa.

    ResponElimina
  12. Júlia, pot semblar conservador, però jo també començo a ser adepte a allò de "virgensita, que me quede como estoy!".

    ResponElimina
  13. Girbén, jo ja vaig començar la dieta d'arròs i camamilla el dimarts passat...

    ResponElimina
  14. Lluís, "Diario del artista seriamente empachado".

    ResponElimina
  15. Clídice, avui tranquil·litat: no voldria res més ara.

    ResponElimina
  16. Àgueda, és que això dels Vitòria és un no parar. Per cert, tinc un oli de les seves terres que ha estat l'èxit gastronòmic de les Festes.

    ResponElimina
  17. Matilde, la tiara de maragdes encara, però el Pony Mimitos està sol·licitadíssim.

    ResponElimina
  18. Mmmm...! Quina bella paràfrasi del Gil!

    ResponElimina
  19. Jo no he pogut tenir aquest moment de relax que demanes després de la voràgine familiar. Una altra vegada la família però amb altres problemes... :-(

    ResponElimina
  20. Galde, quanta més família, els problemes augmenten exponencialment. Que no sigui res!

    ResponElimina
  21. I el que és gairebé pitjor de tot: els tres o quatre quilets de més que se m'han possat a la panxa i que ja serà molt difícil de reduïr.
    Si és que cada anay és el mateix... i no n'aprenem!

    ResponElimina
  22. Ara com si res, et recitaré un mantra que li he pres a la Clídice, (espero que a ella no li sàpiga greu): "la disciplina és bona, la rutina és calma".

    Sí! Benvinguda la normalitat! :-)

    ResponElimina
  23. La imatge del nàufrag envoltat d'estris perfectament inútils és d'una plasticitat difícil de superar. I no serà que no es veiés a venir, que anaven maldades... Doncs au, tornem-hi que no ha estat res, i qui dia passa any empeny.

    ResponElimina
  24. Max, i el propòsit de tornar al gimnàs on queda?

    ResponElimina
  25. La disciplina és bona, la rutina és calma, la disciplina és bona, la rutina és calma, la disciplina és bona, la rutina és calma...

    Carme, ja em vaig retrobant.

    ResponElimina
  26. A empènyer, doncs, Brian, i que hi hagi salut!

    ResponElimina
  27. Allau, hem de buscar la normalitat excepcional!

    ResponElimina