Em recordo de quan era tema de conversa que les dones fumessin, que els homes anessin a comprar al mercat, que les dones conduïssin, que els homes canviessin uns bolquers...
I ens sembla que el sempre hem estat així. Quan a classe als alumnes els passo la Madelaine de Ramon Casas i els dic que era una prostituta hem pregunten (sempre): com ho saps? Quan els dic que és perquè està en un bar fumant i bevent posen uns ulls com unes taronges!
Encara recordo les crítiques de la meva àvia cap a les que fumaven o dient-li a la meva mare que la Marta no em convenia perquè bevia vi a taula...
Recordo històries del "Barajas", la casa de barrets més important de Madrid (ara tancada)... L'avinguda de membres fucsies, gegants, que vam construir i destruir als jardins... I pares acompanyant amb cotxe a filles que entraven de torn: Ya te passaré a recoger!
Perdona, Allau, però no me'n puc estar. Ja sé que no ho hauria de dir, però l'humor que hi ha en tots aquests comentaris indica la classe social i l'edat dels comentaristes. És aquest humor "picantó" que agrada tant als sobretaules, a l'Eixample. Au, ja ho he dit.
... sí, sí... és per flipar... si em donessin un euro per cada bolquer que he canviat... i encara me'n queda algun...!!!
ResponEliminaPer cert... avui al Caprabo s'hi podia comprar bé... hi havia poca gent!
Tirant, no em parlis de comprar en els propers 15 dies! ;p
ResponEliminaI ens sembla que el sempre hem estat així. Quan a classe als alumnes els passo la Madelaine de Ramon Casas i els dic que era una prostituta hem pregunten (sempre): com ho saps? Quan els dic que és perquè està en un bar fumant i bevent posen uns ulls com unes taronges!
ResponEliminaEncara recordo les crítiques de la meva àvia cap a les que fumaven o dient-li a la meva mare que la Marta no em convenia perquè bevia vi a taula...
Jo també ho recordo... de lluny, però clar.
ResponEliminaTothom sap qui són les "senyores que fumen i diuen als homes de tu", no? ;)
ResponEliminaAi, quina casualitat!!! Passeu per casa, si us plau.
ResponEliminaRecordo històries del "Barajas", la casa de barrets més important de Madrid (ara tancada)...
ResponEliminaL'avinguda de membres fucsies, gegants, que vam construir i destruir als jardins... I pares acompanyant amb cotxe a filles que entraven de torn: Ya te passaré a recoger!
Galde, a partir d'ara la Madeleine és una delinqüent contra la Salut Pública! Quina carrera, la pobra.
ResponEliminaZel, tranquil·la, no és necessari dir l'edat.
ResponEliminaClídice, no m'agrada parlar malament de ningú, però en conec unes quantes...
ResponEliminaMatilde, germana, d'això se'n diu sinergia i telepatia i Expedient MU.
ResponEliminaGirbén, és que llavors els homes eren uns cavallers.
ResponEliminaPerdona, Allau, però no me'n puc estar. Ja sé que no ho hauria de dir, però l'humor que hi ha en tots aquests comentaris indica la classe social i l'edat dels comentaristes. És aquest humor "picantó" que agrada tant als sobretaules, a l'Eixample. Au, ja ho he dit.
ResponEliminaLluís, no entenc gaire a que et refereixes, però si sents que algú ho havia de dir...
ResponEliminaNo res, és veritat. Són les diferències generacionals, diria jo.
ResponEliminaAllau, parlava d'una realitat de l'any 2000.
ResponElimina