Començat l'any 1978
30 quilòmetres de vies repartits en 36 estacions
Mira, m'agrada, potser perquè deu de ser l'únic mapa que utilitza angles de 20 graus; d'això se'n diu personalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Realment és molt curiós aquest ordre inclinat.
ResponEliminaPlànol de fàcil lectura i bonic. Queda molt endreçat, puntets equidistants, tot amb paral·leles, però 20º? no els podem fer amb les escaires! potser per aprofitar més bé el paper? o per seguir la direcció del riu? Em recorda imatges del Palazuelo.
ResponEliminaQueda tot com molt compacte, oi?
ResponEliminaNo em pensava que Lió tingués tan de metro, mira. Cada dia s'aprenen coses noves...
Els angles de 120º li donen caràcter francès. Aquests gavatxos han aconseguit que tot el que es relacioni amb hexàgons em recordi el seu país.
ResponEliminablog boníssim, enhorabona
ResponEliminael trobo un pèl antipàtic, molt francès vaja :P a més, hi ha unes línies, com la lila, que és per dir-los: hágaselo mirart, eh!
ResponEliminaLa lila no cal agafar-la: estalvies temps fent-la a peu :P
ResponEliminaD'altra part, visca el trolleybus!
Galde, és curiós perquè no segueix la inclinació canònica de 45º establerta per Henry Beck, però el resultat és elegant.
ResponEliminahttp://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Beck
Kalamar, la majoria dels mapes de metro són topològics i es cenyeixen a la geografia estricta. Si no s’han utilitzat pendents de 30, 45 o 60 graus segurament serà per fer el mapa més compacte.
Tirant, si t’hi fixes hi ha metros i altres transports urbans.
Santi, si t’hi fixes no són angles de 120º. Si no m’equivoco són de 110º i de 140º.
Benvingut, Tati, i gràcies!
Clídice, no calia ni ensenyar-te els mapes per endevinar que preferiries Nagoya a Lyon.
Rasoir, no te’n refiïs de les distàncies del mapa: no està dissenyat a escala geogràfica. Jo de tu no aniria a peu.
Lyon és una ciutat immensa i a mi m'hauria anat molt bé per explorar-la si hagués tingut metro ai...el 1976. Aquell estiu vaig treballar a Lyon. Recordo multicines, alguna llibreria preciosa, també perfumeries i la Place Bellecour, una de les més grans d'Europa. Tot i així és una ciutat que, pel que fa a l'estiu, és desolada i tediosa.
ResponEliminaSalutacions!
Doncs jo vaig visitar Lyon quan ja hi tenien metro, Glòria, però com si no. Hi havia una vaga salvatge de transports, i no funcionaven ni els autobusos ni els metros, llevat d'una línia que anava sense conductors. Tot i així, la ciutat em va agradar, amb aquells dos rius que ja els voldriem a Barcelona...
ResponEliminaGlòria, et va anar de poc! Segurament en l'actualitat no és ni desolada ni tediosa a l'estiu, que ara la gent es desplaça tot l'any.
ResponEliminaI jo que no conec Lyon, Espai. Els dies que l'havia de visitar em vaig posar malalt.
ResponElimina