Carta de l’editorial

Benvolgut senyor, ens hem llegit el seu manuscrit amb la màxima atenció i, encara que no solem mantenir correspondència amb els autors de textos rebutjats, fem en el seu cas una excepció, ateses les característiques inusuals de la seva obra.

El seu text ens ha interessat i ens ha semblat ple de possibilitats. No trobem sovint algú que s’expressi amb imatges tan insòlites, tan brillants i tan a contracorrent. La seva escriptura és poderosa i pot apel·lar a un ampli sector del públic. Permeti’m només que li faci alguns suggeriments per llimar certes asprors que no afavoreixen, crec, el seu discurs.

Prou sé que la brutalitat i la violència es ven força bé a l’actual mercat editorial, però vostè potser en fa un gra massa. Revisi alguns moments de la novel·la, hi ha excessos insuportables, només aptes per estómacs molt avesats. Si en pot matar un, no en mati mil, l’augment de la punició no afavoreix l’efecte dramàtic. Com va dir el teòleg Van der Rohe, “Menys és més”.

La trama del vell matrimoni sense fills que els aconsegueix gràcies a una concubina està bé la primera vegada. A la quinzena vegada fa venir basques.

Eviti les genealogies. Només interessen als implicats. I encara! Són tedioses, tedioses i més que tedioses. Aquests petits detalls són els que maten les possibilitats de l’èxit popular d’un llibre.

En quant al seu protagonista em sembla original i carismàtic, però no del tot satisfactori. No el podria fer una mica més empàtic? En l’actualitat els autoritarismes es contemplen amb recel i les seves reaccions podrien resultar incomprensibles per a qualsevol lector normalment constituït. Revisi també el seu nom, Jahvè és bastant impronunciable i es presta a jocs de paraules idiotes. Consideri canviar-lo per algun nom més eufònic, com ara Kriminor o Yuppigummi.

Espero que no s’hagi molestat per aquests consells que només pretenen millorar un text ple de promesa. No cal que li digui que, quan disposi d’una versió revisada segons les directrius que li he indicat, serem els primers interessats en llegir-la de cara a la seva eventual publicació. Li auguro un gran futur a la seva novel·la “Gènesi”.

Rebi una salutació ben cordial,

(signatura il·legible)

PS: li agrairíem que en les seves properes comunicacions amb nosaltres utilitzés un suport menys primitiu i més estàndard, com ara el Word (no importa la versió, les tenim totes).