Imatges d’Alícia: una Alícia africana

L’Alícia d’avui, que m’ha arribat gràcies als bons oficis de l'escrivent Víctor García Tur, em fa una gràcia especial i no precisament per la seva bellesa. Les imatges provenen d’una edició en swahili d’Alícia en Terra de Meravelles (Elisi katika nchi ya ajabu) publicada a Londres per la Sheldon Press l’any 1940 i destinada evidentment a un públic africà. Si a nosaltres ja ens resulten molt llunyans certs costums i rituals victorians, no vull imaginar com es deuen contemplar des d’un ulls africans.

Potser per això l’anònim il·lustrador del llibre ha fet una tasca d’adaptació tan herètica com fascinant. Així, partint de les imatges de Tenniel i amb una tècnica del tot insuficient, les ha parafrasejat una a una canviant el que li convingués per acostar-les a una realitat més propera al seu continent. La primera mutació salta a la vista des de la mateixa portada: la rosseta Alícia ha esdevingut una nena negra embolicada en una mena de “pareo” estampat.

El conill blanc ha perdut la tradicional armilla i ara treu el seu rellotge de la butxaca d’una xil·lava. Potser en swahili no existeix la paraula armilla.

El te del Barretaire Foll ha sofert certes alteracions, començant pel seu propi capell, que ara s’assembla a un fes. També és tot un misteri que la Llebre de Març hagi esdevingut una tortuga (del lliró no goso identificar l'espècie).

En el joc de croquet de la Reina les pilotes-eriçons s’han convertit en pangolins. Una solució brillant!

El Grifó i la Falsa Tortuga han sofert un procés de normalització. Jo diria que ara són una cabra i una veritable tortuga marina.

En fi, la contemplació d’aquesta obra és un exercici fascinant de mestissatge realitzat molts anys abans que aquesta paraula es posés de moda. Podeu fer una ullada a una reimpressió del 1976 aquí en PDF.