dilluns, 28 de desembre de 2009

Imatges del Snark: Mahendra Singh


Lewis Carroll amb el seu maletí dels mots maletí
Per descomptat, molts il·lustradors posteriors a Holiday han intentat reproduir l’elusiva màgia de la peripècia snarkiana i en penso mostrar alguns aquí, tot intercalant-los amb la iconografia d’Alícia. I per començar la sèrie us vull presentar un exemple que m’ha semblat sensacional.

Mahendra Singh és un il·lustrador que viu a Montreal i que des de maig del 2007 porta un bloc anomenat “The Hunting of the Snark” on, segons les seves pròpies paraules, intenta “acomodar Lewis Carroll en una camisa de força protosurrealista amb botons de puny dadà a joc”. En un llenguatge menys críptic, el que està fent el senyor Singh és il·lustrar una a una les 141 estrofes de “La caça del Snark” (ara va pel sisè Atac de l’Agonia), tot omplint-les de referències als gran artistes surrealistes. Apart de visualitzar el text amb una precisió (i fins i tot un estil) que pot recordar el “Gènesi” de Crumb, cada imatge apareix acompanyada de comentaris força carrollians sobre les solucions que s’han adoptat i les connexions que l’il·lustrador ha establert.

De totes maneres, no cal saber ni un borrall d’anglès per apreciar la qualitat d’aquests dibuixos que, amb el seu aire de seriositat “fin de siècle”, barrejada amb elements veritablement estranys, m’han fet pensar en alguns collages de Max Ernst.
"Hom podia veure que era un home savi, en el moment que li miraves la cara!" (el Campaner passat per Magritte).
La il·lustració anterior, amb el text incorporat i ja compaginada. Referències a Gericault, de Chirico, Ernst, més Magritte i juraria que el de la pipa d'aigua és l'eruga Freud.
Al Snark li agraden les casetes de bany, però també deu ser lector de Lautréamont, si no, no s'explica aquest "encontre fortuit sobre una taula de dissecció d'una màquina de cosir i un paraigües".
El Forner escolta l'oracle de l'oncle moribund.
El pobre Forner no dorm gaire tranquil, és el que tenen els oracles.

Un bonic, i perfectament inútil, calendari de l'any que s'acaba. Al mes d'abril, com estrelles invitades, la Morsa i el Fuster en versió ectoplasmàtica.

L'original del mes de març.
L'embarcament a Citerea de Watteau.

19 comentaris:

  1. M'encanta el Campaner passat per Magritte.
    He fet un cop d'ull al calendari -meravellosament inútil, gràcies-. Mes de juny: jo veig el gos de Francis Barraud, Nipper, el de La voz de su amo.

    ResponSuprimeix
  2. Si vols continuar buscant referents, Matilde, al mes de març hi ha personatges d'El Bosco i a l'agost una versió vestida i transvestida de la Danae del Ticià.

    ResponSuprimeix
  3. Doncs clica, Clídice, la foto i busca, busca...

    ResponSuprimeix
  4. A tu q t'ha donat tan fort amb Alicia, deus estar comptant els minuts i segons pq s'estreni la versió de Tim Burton no??

    ResponSuprimeix
  5. Home, glam, sí que tinc ganes de veure-la, però tampoc em treu la son (em temo que em decebrà).

    ResponSuprimeix
  6. Valga'm el Sinh aquest, quin cosmos!
    Gràcies per l'enllaç al seu bloc.
    Llàstima que el calendari estigui tant reduït, tot i així el mes de setembre em sembla com si uns quants del País de Xauxa del vell Bruegel haguessin entrat en un Fragonard.

    ResponSuprimeix
  7. Girbén, et reprodueixo la il·lustració original perquè no t'espatllis la vista. Es tracta d'un quadre de Watteau.

    ResponSuprimeix
  8. Ostres! Tinc hores per badar buscant coses en aquests dibuixos! Quina troballa tan fantàstica! Efectivament Freud fuma una pipa d'aigua, i també trobo molt bons aquests Moais... Veig cosetes de Brueghel i del Ieronimus... per ara.

    ResponSuprimeix
  9. Compte, Lluís, no et perdis per l'illa... ;p

    ResponSuprimeix
  10. Utilitza un tractament xilogràfic molt interessant a les seves il·lustracions. És molt bo i déu ni dó de l'empatx d'art que porta aquest paio!

    ResponSuprimeix
  11. Galderich, llegint el seu bloc es nota que té un empatx de tot, està una mica perquè el tanquin.

    ResponSuprimeix
  12. També em penso que fa oposicions a un psiquiàtric, però jo li acabo de descobrir possibles noves referències... Encara no goso dir-les, però hi són, com les meigas.

    ResponSuprimeix
  13. Apostaria que és un profe (o exprofe) d'història de l'art. Tractar amb criatures ja té aquests efectes... Surrealment interessant.

    ResponSuprimeix
  14. Puig, ja et trobava a faltar. Sembla que a la penya li ha agradat, t'hi afegeixes?

    ResponSuprimeix
  15. Aquest Mahendra és tota una troballa! Moltes gràcies!
    (febrer també és Bosch: el frare és del plafó dret i el monstre del plafó esquerre de les temptacions de Sant Antoni; agost és la Danae de Tiziano)

    ResponSuprimeix
  16. LA CLAU DEL SOMNI

    II MAX ERNST

    La dona amb mirinyac decapitada
    crispa l'esguard d'aquest ull invisible.
    Lentes són les muntanyes d'Orient.
    Lent és l'insecte en la selva adormida.

    De l'obra de Joan Perucho EL PAÍS DE LES MERAVELLES
    Diria que ve força al cas; no creus, Allau?

    ResponSuprimeix
  17. I tant que és una troballa, Santi. La Danae ja l'havia identificat al segon comentari.

    ResponSuprimeix
  18. Més al cas no podia venir, Girbén!

    ResponSuprimeix