Ostres! No sé què m'imaginava... Veig que no s'aparta de l'estil tenebrista i per a mi sempre ha sigut un univers d'esvaïments lluminosos... Tanmateix al Deep encara me'l crec... No oblido e seu William Blake del Dead Man del Jarmusch, camí del no res.
Salvador, jo no ho acabo de tenir clar. Visualment, segur que és tota una festa, però aquest retorn d'Alícia ja grandeta a la Terra de les Meravelles temo que es resoldrà en el típic combat de les forces del bé contra les del mal.
Jo tendeixo a pensar que de Tim Burton no n'hi ha per tant. Una mica repetitiu, i crec que darrerament amb un excés de manierisme, encara que això és el que a ell li agrada. Sol repetir l'esquema de plantejament brillant (o original) i nus feble, o massa embolicat o pretensiós. Era molt millor el Manostijeras que molta obra posterior, encara que cal reconèixer: estèticament només millora. Del Burton cal no perdre's Big Fish. I sobre el Deep, per a mi el millor de llarg també és el Dead Man. Una obra mestra, poètica, plena d'humor negre i de silencis bestials. La seva interpretació és immillorable.
Allau, Ets un mercenari a sou del Burton? Tota aquesta ofensiva Carroll tenia un transfons econòmic? Qui et passava tota aquesta documentació de l'operació Carroll, el Burton en persona o els seus sicaris? Massa preguntes per un sol bloc només de publicitat! Malgrat tot, haig de felicitar als publicites que t'han contractat!
L'Allau només desfarà la possible connexió econòmica el dia que ens digui que la peli no val la pena anar-la a veure, sinó que és millor llegir el Carroll. I per cert, Allau, jo també he reivindicat Big Fish. Estranyament desapercebuda, és una gran peli sobre els records de l'adolescència (entre altres coses).
I per cert: mira altra vegad Dead Man un dia que no tinguis son, perquè a mi em va deixar hipnotitzat però ben despert: un poema ple de referències, i justament a la literatura i justament a l'anglesa, de la mateixa època.
Galderich, d'algun lloc havia de treure els diners per comprar-me els catàlegs que els teus sortejos em neguen... En canvi la Clídice, amb tots aquests anuncis que li fan pop up a la pàgina, deu estar forrada.
si, he posat anuncis per pagar-vos una mariscada o una verdurada, en cas de ser vegetarians, sostenibles i alternatius (mai se sap amb aquests de can fanga :P), en quatre dies quedem, que això dels anuncis sembla que dóna per molt!
Promet! No sembla exactament per a nens, s'ha de dir...
ResponEliminaOstres! No sé què m'imaginava... Veig que no s'aparta de l'estil tenebrista i per a mi sempre ha sigut un univers d'esvaïments lluminosos...
ResponEliminaTanmateix al Deep encara me'l crec... No oblido e seu William Blake del Dead Man del Jarmusch, camí del no res.
Salvador, jo no ho acabo de tenir clar. Visualment, segur que és tota una festa, però aquest retorn d'Alícia ja grandeta a la Terra de les Meravelles temo que es resoldrà en el típic combat de les forces del bé contra les del mal.
ResponEliminaGirbén, en Burton té massa personalitat com per no deixar la seva empremta en tot el que fa.
ResponEliminaJo tendeixo a pensar que de Tim Burton no n'hi ha per tant. Una mica repetitiu, i crec que darrerament amb un excés de manierisme, encara que això és el que a ell li agrada. Sol repetir l'esquema de plantejament brillant (o original) i nus feble, o massa embolicat o pretensiós. Era molt millor el Manostijeras que molta obra posterior, encara que cal reconèixer: estèticament només millora. Del Burton cal no perdre's Big Fish. I sobre el Deep, per a mi el millor de llarg també és el Dead Man. Una obra mestra, poètica, plena d'humor negre i de silencis bestials. La seva interpretació és immillorable.
ResponEliminaDoncs jo, Lluís, encara m'ho passo bé amb les seves últimes pel·lícules (Big Fish, La núvia cadàver, Sweeney Todd...).
ResponEliminaEn canvi, confessaré que em vaig adormir amb "Dead man".
ai que mira ves m'ha agafat un jeneséquaC que no sé pas si pfffffff i a sobre del disni pffffff quan l'hagiu vist tots me l'expliqueu valen?
ResponEliminaDisney avui dia no és el que era (també produeixen les pel·lícules de Pixar) i a més Burton és molt Burton. De totes maneres ja te l'expliquem, valen?
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaEts un mercenari a sou del Burton? Tota aquesta ofensiva Carroll tenia un transfons econòmic? Qui et passava tota aquesta documentació de l'operació Carroll, el Burton en persona o els seus sicaris?
Massa preguntes per un sol bloc només de publicitat!
Malgrat tot, haig de felicitar als publicites que t'han contractat!
L'Allau només desfarà la possible connexió econòmica el dia que ens digui que la peli no val la pena anar-la a veure, sinó que és millor llegir el Carroll.
ResponEliminaI per cert, Allau, jo també he reivindicat Big Fish. Estranyament desapercebuda, és una gran peli sobre els records de l'adolescència (entre altres coses).
I per cert: mira altra vegad Dead Man un dia que no tinguis son, perquè a mi em va deixar hipnotitzat però ben despert: un poema ple de referències, i justament a la literatura i justament a l'anglesa, de la mateixa època.
ResponEliminaGalderich, d'algun lloc havia de treure els diners per comprar-me els catàlegs que els teus sortejos em neguen... En canvi la Clídice, amb tots aquests anuncis que li fan pop up a la pàgina, deu estar forrada.
ResponEliminaAra em poses en un compromís, Lluís, però crec que es pot estimar Carroll i Burton a la vegada "y no estar loco".
ResponEliminaI mira que Jarmusch m'acostuma a agradar, però no devia tenir el dia.
si, he posat anuncis per pagar-vos una mariscada o una verdurada, en cas de ser vegetarians, sostenibles i alternatius (mai se sap amb aquests de can fanga :P), en quatre dies quedem, que això dels anuncis sembla que dóna per molt!
ResponEliminasi algú sap com treure-me'l em farà un favor
Si es tracta d'una mariscada, ni boig et diré com treure'ls.
ResponElimina