dimecres, 23 de desembre de 2009

Llorac


L’altre dia en Lluís Bosch em reptava a trobar una relació entre Carroll i el seu gairebé especular poblet de Llorac. Ja li vaig respondre que possiblement no podria anar més enllà d’una cabòria aproximativa (per no emprar el mot “parida”). Però, una vegada més, la realitat ens regala sorpreses i la literatura s'infiltra en tot allò que toquem, com un monstre lovecraftià que fa fins i tot una mica de por.

Llorac és un llogarret del nord de la Conca de Barberà. L’any 2007 comptava amb 113 habitants. La seva església romànica, dedicada a Sant Joan, fou reconstruida el segle XVIII. Fins aquí res d’especial. Només crida l’atenció que el seu terme municipal ocupi el tram superior del riu Corb. Si parléssim de Poe, la relació ja estaria establerta (i és curiós com les vides de Carroll i Poe s’entrelliguen tant aquests dies).

Però també hi ha corbs als llibres d’Alícia, i són força interessants, per cert.

Quan Alícia troba els bessons Tweedledee i Tweedledum, recorda la vella cançó infantil:

Tweedledum i Tweedledee
acordaren barallar-se;
perquè Tweedledum deia que Tweedledee
li havia espatllat el seu bonic sonall nou

Tot just llavors volà al seu damunt un monstruós corb,
negre com un barril de quitrà;
va fer tanta por a tots dos herois
que fins i tot oblidaren la seva baralla.

Unes pàgines més tard, Alícia, tipa de la retòrica dels bessons, desitja que el corb monstruós aparegui. Poc després, el cel enfosqueix i els bessons escapen perseguits pel monstre volador.

Però encara és més intrigant el te del Barretaire Foll en el que aquest proposa la següent endevinalla: en què s’assemblen un corb i un escriptori? La conversa es perd en digressions i quan Alícia demana molt més tard quina és la resposta a l’enigma, el Barretaire diu que no la sap.

Molts foren els lectors que assetjaren Carroll perquè els donés la resposta i aquest va haver de confessar que tampoc la sabia. Al final en va improvisar una que no té gaire gràcia i que traduïda encara en té menys.

Al llarg dels anys els comentaristes han buscat respostes més o menys enginyoses. La que m’agrada més, que no és de la meva collita, (i perquè veieu que el lligam entre els dos grans escriptors no és només una fixació meva): un corb i un escriptori s’assemblen perquè Poe va escriure sobre els dos.

27 comentaris:

  1. A mi m'agrada més que no se sàpiga la resposta!

    ResponSuprimeix
  2. Galderich, benvingut al club Bartleby dels que preferirien no saber-ho.

    ResponSuprimeix
  3. D'argentí a argentí, i tiro perquè em toca:

    Todo es escritura, es decir fábula.

    Podria deixar-ho aquí, pero va ser que no:

    Nuestra verdad posible tiene que ser invención, es decir escritura, literatura, pintura, escultura, agricultura, piscicultura, todas las turas de este mundo. Los valores, turas, la santidad, una tura, la sociedad, una tura, el amor, pura tura, la belleza, tura de turas.

    De Carroll a Poe, passant per Llorac.

    ResponSuprimeix
  4. Doncs, si no m'ho demaneu expressament, no penso xafar-vos la guitarra.
    Perquè després de viure uns anys amb una parella de corbs (el temps d'escriure i dibuixar l'àlbum que protagonitzaven) en sé moltes de primera mà d'aquests ocells.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs, Girbén, ja estàs fet un apunt còrbid al teu bloc (si no el tens ja escrit).

    ResponSuprimeix
  6. Queda emparaulada aquesta entrada!
    De moment deixo la paraula "corba-tura" que ja sabràs com definir-la.
    I tota escriptura no deixa de ser una corba perllongada.

    ResponSuprimeix
  7. Ei, però CARROLL-LLORAC són gairebé palíndrom, oi?

    ResponSuprimeix
  8. És clar, aquest és l'origen de l'apunt. En Lluís Bosch m'ho va indicar, per això dic allò de "gairebé especular".

    ResponSuprimeix
  9. ai que em perdo! això no m'ho feu! que ja tinc una edat (o dos) i embolicar una velleta és molt i molt lleig :P

    ResponSuprimeix
  10. Ara em perdo jo, Clídice, on és que et perds?

    ResponSuprimeix
  11. Llorac, Carroll, corbs, Poe, dos que es barallen, Alícia, el Barreter Foll ... em sento més Alícia que mai :P sort que sóc de bon conformar i m'ho acabo creient tot :)

    ResponSuprimeix
  12. Allau, perdona. Ja em semblava estrany, tot plegat... :D

    ResponSuprimeix
  13. Doncs m'he de treure el barret perquè finalment ha sortit un apunt brillant i que demostra el què dieu la Matilde i tu: que tot allò que toca la literatura es converteix en literatura.
    La vall del riu Corb és -de fet i crec jo- una cosa estranya i misteriosa que enllaça una pila de llocs que enllacen els dos móns. També hi ha, més avall, el balneari de Vallfogona, literari com tots els balnearis, un poble nudista...
    Potser sí que arribem primer a Poe, però finalment hem lligat Poe, Carroll i Lovecraft.
    M'he quedat fascinat, perquè a priori, el meu repte era més aviat allò, una parida, una broma fàci amb el -quasi- palíndrom.

    ResponSuprimeix
  14. Lluís, no conec la vall del riu Corb, a veure si a partir dels apunts carrollians començo a fer turisme domèstic (Tiana, Deltebre, Llorac...)

    I no et treguis el barret, que fa fresca.

    ResponSuprimeix
  15. La resposta a l'endevinalla m'ha agradat tant, que no la podia deixar anònima. Sam Lloyd; se m'ha girat feina.

    ResponSuprimeix
  16. Justa la fusta, Matilde, enigmista i creador de jocs. Una bona pista a seguir.

    ResponSuprimeix
  17. Allau, aquest post és brutal, i això que quan he llegit el títol pensava que seria una conyeta.

    ResponSuprimeix
  18. Clídice, això de sentir-te Álícia és una manera molt teua i molt carrolliana (toma ya adjectiu!)d'homenatjar a Carroll. En el fons l'has entés més que ningú ;)

    ResponSuprimeix
  19. Però, Leb, no havies apagat els llums? Apa, passa-t'ho bé i atipa't d'arrossos a banda o del que mengin per Nadal aquells indígenes del sud.

    ResponSuprimeix
  20. Allau,
    Un post brillant tant pel que proposa com pels comentaris. La música de l'atzar com diria Paul Auster. Però, existeix l'atzar o és simplement una codificació plena d'incògnites?

    ResponSuprimeix
  21. L'atzar existeix (i benvinguda Glòria!), i és ple d'incògnites i de respostes completament inesperades. Com la teva. I d'altres que aniré trobant, així que m'ajupi. O sigui que dic un idiota "iupi!" i tiro endvant.

    ResponSuprimeix
  22. Has fet del riu Corb el Tàmesi dels Països Catalans, on has passejat amb la barca de la teva escriptura l'Alice, la Clidice i la resta de lectors. Com aquell 4 de juliol...Fins a Vilanova de la Barca.

    ResponSuprimeix
  23. Vaig seguint tot allò que aneu enllaçant per atzar -o no- i la veritat és que em sento sobrepassada pels resultats...

    ResponSuprimeix
  24. Puig, després de llegir alguns comentaris sembla que algú ha acabat una mica marejat.

    ResponSuprimeix
  25. Doncs prepara't asseguda, Eulàlia, que de segur en vindran més.

    ResponSuprimeix