Foto de Makoworks
La senyora Flit és veïna meva de tota la vida. Viu a la meva escala, al tercer pis.
La senyora Flit crec que viu sola. No té marit. En va tenir, però es van separar fa temps, o potser ell va morir, o està malalt i no surt de casa. El cas és que no el veig mai ni ella en parla. També té dos fills grans, noi i noia, que no viuen amb ella. Fa anys que no els veig, segurament estan casats i tenen fills. No la visiten. Deu ser ella qui els va a veure, no em consta que estiguin barallats.
A la senyora Flit me la trobo sovint a l’escala: a la finca no hi ha ascensor. S’atura al replà i em diu sempre “passi, passi, que vostè té més pressa”. Me la trobo quan surto a treballar i també quan en torno. De vegades la veig al carrer i, si ens creuem, m’atura i llavors parla pels descosits. Diu que no és tafanera, que cadascú a casa seva faci el que vulgui, però estic segur que coneix tots els nostres moviments. Es queixa de tot, del dolor a les articulacions, de la brutícia de l’escala, de la música de l’un i els bots que fa l’altre, de la tardor que tenim, de la porta del carrer que no tanquem amb clau el cap de setmana (i em fa sentir culpable). En aquestes ocasions és difícil desempallegar-se d’ella i al final l’he de deixar amb la paraula a la boca. No sembla que l’importi gaire. A mi em sap greu quedar com un mal educat.
La senyora Flit sempre entra o surt. Ara va a comprar el diari, després va a buscar el pa, més tard baixa el vidre al reciclatge; potser té mala memòria, però cadascuna de les seves sortides semblen tenir un objectiu únic. Al barri tothom la coneix i sempre està parlant amb un o altre. Amb la cega de la ONCE o amb la becària del Molí Vell. Fins i tot amb la mendicant de la porta de l’església i amb el punk flautista del passeig.
Alguna nit, tornant tard a casa, l’he vista arrossegar un carret de la compra. La senyora Flit arrossega un carret que sempre és buit. Quan du el carret mai no saluda. S’esmuny amb el cap cot, com una fura. Va a buscar alguna cosa? A aquestes hores no hi ha botigues obertes, què busca la senyora Flit?
La senyora Flit viu al tercer, però de vegades la veig baixar del terrat. Diu que ha sentit un soroll. És sempre una falsa alarma. No he vist mai la senyora Flit entrar o sortir de casa seva. Podria ser que hagués perdut la clau i que no hi pugui entrar. Potser no ha viscut mai a la meva escala i només es passeja pels replans.
Em fa por la senyora Flit.
La senyora Flit és veïna meva de tota la vida. Viu a la meva escala, al tercer pis.
La senyora Flit crec que viu sola. No té marit. En va tenir, però es van separar fa temps, o potser ell va morir, o està malalt i no surt de casa. El cas és que no el veig mai ni ella en parla. També té dos fills grans, noi i noia, que no viuen amb ella. Fa anys que no els veig, segurament estan casats i tenen fills. No la visiten. Deu ser ella qui els va a veure, no em consta que estiguin barallats.
A la senyora Flit me la trobo sovint a l’escala: a la finca no hi ha ascensor. S’atura al replà i em diu sempre “passi, passi, que vostè té més pressa”. Me la trobo quan surto a treballar i també quan en torno. De vegades la veig al carrer i, si ens creuem, m’atura i llavors parla pels descosits. Diu que no és tafanera, que cadascú a casa seva faci el que vulgui, però estic segur que coneix tots els nostres moviments. Es queixa de tot, del dolor a les articulacions, de la brutícia de l’escala, de la música de l’un i els bots que fa l’altre, de la tardor que tenim, de la porta del carrer que no tanquem amb clau el cap de setmana (i em fa sentir culpable). En aquestes ocasions és difícil desempallegar-se d’ella i al final l’he de deixar amb la paraula a la boca. No sembla que l’importi gaire. A mi em sap greu quedar com un mal educat.
La senyora Flit sempre entra o surt. Ara va a comprar el diari, després va a buscar el pa, més tard baixa el vidre al reciclatge; potser té mala memòria, però cadascuna de les seves sortides semblen tenir un objectiu únic. Al barri tothom la coneix i sempre està parlant amb un o altre. Amb la cega de la ONCE o amb la becària del Molí Vell. Fins i tot amb la mendicant de la porta de l’església i amb el punk flautista del passeig.
Alguna nit, tornant tard a casa, l’he vista arrossegar un carret de la compra. La senyora Flit arrossega un carret que sempre és buit. Quan du el carret mai no saluda. S’esmuny amb el cap cot, com una fura. Va a buscar alguna cosa? A aquestes hores no hi ha botigues obertes, què busca la senyora Flit?
La senyora Flit viu al tercer, però de vegades la veig baixar del terrat. Diu que ha sentit un soroll. És sempre una falsa alarma. No he vist mai la senyora Flit entrar o sortir de casa seva. Podria ser que hagués perdut la clau i que no hi pugui entrar. Potser no ha viscut mai a la meva escala i només es passeja pels replans.
Em fa por la senyora Flit.
Jo faria una inspecció al terrat, igual trobeu una sorpresa...
ResponEliminaCalla, ara hi pujo...
ResponEliminaCaramba, parece que tenéis un misterio en el edificio... Iba a decir que todos conocemos una señora Flit, pero me parece que la vuestra es un tanto especial :-)
ResponEliminaQue escrivissis aquesta història. Potser això és el que busca la sra. Flit, vull dir. En tot cas l'hi haurem agrair.
ResponElimina(A mi el que em fa iu-iu és el veí del principal!!)
Sufur, en todos los edificios donde he vivido había una señora Flit.
ResponEliminaPossiblement, Matilde, que la pobra crec que no té gaires alegries.
ResponEliminaAl nostre edifici en teníem una versió masculina: un hiperactiu i ferotge fiscal dins del cos cepat d'un excamioner jubilat. A la terrassa del seu àtic hi tenia un telescopi... Sempre va ser "el gran hermano".
ResponEliminaFa temps va marxar. No veig impossible que ara mantingui una relació amb la senyora Flit. Seria molt propi d'ell.
Quin relat més bo!
ResponEliminaPerquè és un relat, oi?
Tot i que senyores Flit i homes del principal n'hi ha a grapats i potser tots nosaltres en duem un a dins, tal i com van les coses!
a mi també em fan por les senyores Flit, de fet sempre em fa por la gent que està més pels altres que per a un mateix i si van amb carretó d'anar a comprar més :S
ResponEliminaGirbén, em costa molt imaginar la senyora Flit en una "relació".
ResponEliminaCarme J, et diria que és un relat... si no fos perquè la conec.
ResponEliminaHa, ha... la senyora Flit necessita tanta companyia que fins i tot parla amb tu!
ResponEliminaLa senyora Flit és la que cada nit al parc de davant de casa porta menjar als gats i que el treu mirant de reüll a tots els que passen pel carrer, no fos cas que algu la renyés.
Encara serem veïns!
Clídice, cuida't dels carrets de la compra!
ResponEliminaGalderich, ella es fa amb tothom, sociòpates inclosos.
ResponEliminaSí que fa por sí... potser perquè ella no ho sap, però és un monstre creat pel professor Allaunstein a base de recosir fragments de carn i ànima de molts senyors i senyores Flit.
ResponEliminaHe, he, Santi, no voldria que em posés una demanda.
ResponEliminaGran personatge, la Flit. Molt universal (i estic d'acord que fa una mica de por...).
ResponEliminaSuposo, Salvador, que a Leicester també en teniu alguna.
ResponEliminaEl que diré és una mica brutal ( què hi ha que no ho sigui?), però real: les senyores Flit, anuncien la seva fi als veïns de l'escala, pertorbant la seva rutina amb la fetor insuportable de la seva descomposició solitària i sense litúrgies. Excepcionalment s'ha donat algun cas en que una Flit s'ha engrunat mentre encara caminava (com els ànecs decapitats), però no és la norma.
ResponEliminaM'ha recordat molt a la meva àvia!
ResponEliminaTan de bó tingués veïns tan enrollats i no paranoïcs de les goteres!
No em parlis de goteres que me'n vaig a la reunió de la comunitat de veins i avui toquen el tema :(
ResponEliminaCaram, Allau, demà quan vinguin els avis propietaris d'en Chucky els hi preguntaré si són família de la senyora Flit.
ResponEliminaAh, i que vagi bé la reunió de veins! Buf, afortunadament, d'això ja no en tinc.
ResponEliminaJa veus, Leb, que jo també tinc secció de Vidas Ejemplares. I la reunió, horrorosa, com sempre (i la senyora Flit la pitjor de tots).
ResponEliminaJaume, si que és brutal el que dius. Caldrà que truquem els fumigadors?
ResponEliminaLa meva Sra. Flit porta arrós a les butxaques i en deixa anar un rastre mentre passeja pels carrers mirant de reüll a tothom.
ResponEliminaQuina enveja em fas, Gazo, la teva és millor que la meva.
ResponEliminaOblidem el dia mundial contra la sida, l'u de desembre ha de ser la Diada Mundial de les Senyores Flit!
Vols dir que la senyora Flit no té una síndrome de Diógenes? Això d'anar de nit amb el carret de la compra i no saludar ningú...
ResponEliminaUn carret SEMPRE buit? No crec que sigui Diògenes, serà un altre grec estrany.
ResponEliminaostres quina por, ara veure senyores Flit a tot arreu!
ResponEliminaHe, he, Marta, jo no hi creia en senyores Flit, pero de haberlas haylas.
ResponElimina