Imatges d’Alícia: Arthur Rackham

Arthur Rackham (1867-1939) nasqué en plena època victoriana i, encara que visqué fins ben entrat el segle XX, en el seu art perpetuà les formes i la sensibilitat dels seus anys formatius. Durant la seva joventut va treballar com a administratiu en una estació de bombers, però a partir de 1892 va decidir dedicar-se exclusivament a l’art de la il·lustració, on arribaria a ser el seu més famós conreador en les primeres dècades del segle passat.

Durant uns anys va anar madurant el seu estil en publicacions periòdiques i en tota mena de llibres fins arribar al que es considera la seva primera obra mestra, el "Rip Van Winkle" de Washington Irving (1905). En ella ja es troben les constants que caracteritzen el seu treball: un dibuix de línies sinuoses, inspirades per l’art nouveau; colors a l’aquarel·la de tonalitats sòbries i apagades; una important presència del paisatge, especialment dels boscos d’arbres centenaris; abundància d’éssers grotescos com nans, gegants i trolls que contrasten amb figures femenines d’una sensualitat refinada que no atenta mai el bon gust.

Amb aquest bagatge és lògic que dediqués la seva maduresa a il·lustrar els grans textos clàssics de la literatura fantàstica: els contes de Perrault i de Grimm, les faules d’Esop, els viatges de Gulliver, el conte nadalenc més famós de Dickens, Peter Pan i fins i tot la llegenda dels Nibelungs s’adaptaren com un mitjó a les seves aptituds.

Per descomptat, també dibuixà la primera aventura d’Alícia i del resultat no en puc dir res de dolent. La seva Alícia és de les més boniques del catàleg i és representada en una edat que voreja l’adolescència, de manera que enamorar-s’hi esdevé un sentiment menys culpable.

El paisatge té un important pes en les imatges i, més que els bells jardins descrits al llibre, suggereix una melangia de tardor o fins i tot d’hivern. Tota aquesta opulència crepuscular em fa pensar en la Viena de Mahler i de Klimt.

Mentre que les bèsties del bassal de llàgrimes són força naturalistes, l’habitualment simpàtic conill blanc es converteix en un amenaçant alien d’ulls vermells.

En canvi, la falsa tortuga segueix fidelment el patró marcat per Tenniel.

Llàstima que d’aquesta edició clàssica no disposem de cap versió a casa nostra, tot i que Editorial Juventud ha publicat altres llibres il·lustrats per Rackham.