dimecres, 9 de desembre de 2009

Traduint “Through the Looking-Glass”


No repetiré amb la segona aventura d’Alícia el repartiment de bastonades de l’altre dia per la senzilla raó que les traduccions de Víctor Compta per Barcanova i d’Amadeu Viana per Quaderns Crema em semblen les dues força competents. Més aviat volia detenir-me en el fascinant procés de la traducció que, en no ser una ciència exacta, permet que diferents solucions siguin igualment correctes.

Si ens hi fixem, mentre Compta ens presenta “A través del mirall”, Viana (que és valencià) tradueix “A través de l’espill”. Res més lluny de les meves idees que invalidar una traducció pel fet que estigui escrita en un dialecte diferent al que jo parlo: “espill” i “mirall” pertanyen totes dues al paisatge de la meva llengua. Fins i tot, el fet que els valencianismes em poden sonar més “exòtics”, poden fer-me preferir aquesta versió com a correlat de l’ara llunyà llenguatge victorià. Però sé que alguns lectors no tenen tanta paciència amb els dialectes aliens, llavors s’imposa l’elecció entre els que estan familiaritzats amb “granera”, “parèixer” o “garranyigar” i els que ho estan amb “escombra”, “semblar” i “fer marrameus”.

Una qüestió que m’incomoda més en les traduccions de Carroll és la forma com són batejats certs personatges. Humpty-Dumpty o Tweedledee i Tweedledum pertanyen a la cultura popular anglesa i, per tant, per a nosaltres tenen tant de sentit com en Patufet per un britànic. Tot i això em costa veure’ls convertits en Closcot Rabassut i Tirolam/Tirolí (Compta) o Gep Boterut i Pataplim/Pataplam (Viana). Reconec que aquí hi intervé sobretot el meu esnobisme anglòfil, perquè ambdues traduccions em semblen impecables.

La prova de foc a l’hora de traduir Carroll són els jocs de paraules. De vegades la solució és impossible i no seré jo qui criminalitzi el traductor que passa per alt un “calembour”. En el capítol “Insectes del mirall” fem coneixença de cuques tan interessants com la “Rocking-horse-fly”, la “Snap-dragon-fly” o la “Bread-and-butter-fly”. [Aclariré aquí que “horse-fly” és un tàvec i “rocking-horse” un cavallet balancí de joguina, que “dragonfly” és una libèl·lula i “snapdragon” una flor i un joc nadalenc consistent en atrapar raïms flamejants amb la boca, i que “butterfly” és una papallona, però que "bread-and-butter" és pa amb mantega] Compta ens les presenta com “Mosca d’Estable-Balancí”, “Coca de Llum” i “Pa-amb-all-i-ou”. Tot i que la tercera solució és d’allò més forassenyada, s’agraeix l’esforç. Viana no perd el temps i ho deixa en “Tàvec del Cavall de Fusta”, “Espiadimonis de Berenar” i “Papallona de Pa amb Mantega”.

Cal que digui que, una vegada més, m'inclino davant del menystingut Compta?

Per acabar, comparem l’original de l’estrofa més famosa de “La Morsa i el Fuster” amb les tres versions que tinc al meu abast.

The time has come, the Walrus said,
to talk of many things:
of shoes—and ships—and sealing-wax—
of cabbages—and kings—
and why the sea is boiling hot—
and whether pigs have wings.

Féu en Fuster: “Ja és ben bé hora.”
“Parlem de lacres i segells,
de reietons i de sabates,
de col-i-flors i de vaixells,
de coses grans, del mar que bull,
i de les ales dels porcells.”
(Amadeu Viana)

Féu la Morsa: “Ara, com vells,
xerrarem profusament
de sabates…, de vaixells…
de per què és el mar calent,
si ales tenen els porcells,
de reis…, de lacre…, del vent.”
(Víctor Compta)

La Morsa diu és el moment
parlem de tot un poc
d’esclops, de lacre, de vaixells
de reis i col-i-flors
de perquè el mar està roent
de si volen els porcs
(Allau)

Tot i que la mètrica anglesa té poc a veure amb la catalana, en la meva versió vaig intentar respectar l’alternància de versos llargs (octosíl·labs) amb versos breus (hexasíl·labs), així com la rima (assonant) en els versos parells. Compta i Viana han optat per fer els versos uniformes (de 7 i 8 síl·labes respectivament). Viana fa rima consonant dels versos parells i Compta va més enllà, tot estenent la rima també als imparells. Tots aquests procediments són ben lícits a l’hora de traduir. Aquí la pífia més incomprensible la fa Viana, que menciona el Fuster, quan a l’original parla la Morsa. Per altra banda és divertit fixar-se en els afegitons “creatius” per fer quadrar els versos: “com vells”, “del vent”; “segells”, “de coses grans” són expressions que no estan implícites a l’original. Fa gràcia que les cols (“cabbages”) en català hagin de ser inevitablement col-i-flors, i que els porcs per esdevenir poètics s’hagin de dir porcells o que Allau converteixi les sabates en esclops.

Com que no gaudim del do de llengües, tots depenem en un moment o altre dels traductors i, a menys que el text grinyoli d’allò més, ens empassem la seva versió sense posar-la en dubte. Hem vist que no sempre estan a l’alçada de l’enorme acte de confiança amb que els investim (pensar que algú se’n pot anar a la tomba amb la falsa creença que el que va dir la Morsa ho deia el Fuster!), però quan ho fan bé, amb paciència i amor, representen per a mi una de les professions més dignes de veneració.

26 comentaris:

  1. Un nou capítol de la teua tesi doctoral sobre Carroll, i al nivell -màxim- de sempre, quin plaer!

    ResponSuprimeix
  2. Jo m'inclino davant l'Allau. La (meva) confiança, vos la teniu tota, així que no m'importaria llegir la vostra Alícia. I no és sabó Lagarto. (Lagarta, millor).

    ResponSuprimeix
  3. Servidora, com la "Lagarta" ;) comença a veure la possibilitat de crear una fundació (hihihi) per tal de poder patrocinar la traducció (ara ja, gairebé imprescindible) de l'Alícia feta pel senyor Allau. De passada ens embutxaquem tots plegats un grapat d'eurus i tots contents no? fa o no fa?

    ResponSuprimeix
  4. Sabó no em cal, Matilde, que no sóc un Snark. Però gràcies.

    ResponSuprimeix
  5. Sí, Clídice, sembla que això de les fundacions funciona. Fa una volta al món?

    ResponSuprimeix
  6. Passar de discutir sobre si ales tenen els porcells per a arribar a de si volen els porcs, ha set definitiu.

    ResponSuprimeix
  7. Allau,
    Cada dia tinc més clar que em de portar a terme una edició anotada amb peus d'impremta de l'Alícia. Jo m'encarrego de buscar un il·lustrador a la teva alçada. I no ho dic de conya!
    Cal buscar també una editorial que estigui disposada a fer la feina ben feta. Què tal pel Nadal que ve?

    ResponSuprimeix
  8. Galderich, jo pel Nadal que ve ja estaré a l'ofensiva Dickens o similar.

    ResponSuprimeix
  9. reitero el meu oferiment a fer: nosa, te, cafè, entrepants, plum cake, aspic de marisc, pastís de carn, passar pel word, acudits dolents, intentar trobar finançament, més nosa, eixugar la suor de l'autor, buscar desesperadament la màquina que fa ping ... el que convingui :)

    ResponSuprimeix
  10. "Entrepants", en què estaries pensant? ;p

    ResponSuprimeix
  11. "Entretant" dic que m'arremangaria, que em prendria un grapat d'il·luminadors tripis si fora precís, per tal d'il·lustrar aquesta reviscuda Alícia.
    Ara que hi penso: fot molta cosa que l'omnipresent empresari Ferran Adrià hagi manllevat el digne nom de l'Alícia per a la seva fundació dedicada al nyam-nyam més presumptuós.
    R+D+I: si això és el que prometen... No podrien pagar, ells que poden, aquesta edició de l'Alícia?

    ResponSuprimeix
  12. Girbén, no sabia això de l'Adrià ni crec que en parli que va més que sobrat de publicitat.

    ResponSuprimeix
  13. Allau,
    És normal que estiguis a l'operació Dickens el proper Nadal ja que el tema Carroll ja estarà publicat. De moment Girbén, podries passar-li un projecte d'il·lustració a l'Allau perquè el publiqués i qui sap si tirem endavant el projecte. Només ens cal enganyar a l'Allau perquè s'ho curri...

    ResponSuprimeix
  14. T'explico a la menuda això de l'Adrià.
    Aliat amb Caixa de Manresa s'ha fet senyor absolut del Monestir de Sant Benet del Bages -que res seria si abans el gran pintor Ramon Casas no l'hagués apuntalat. Ara hi han adossat una escruixidora dosi d'arquitectura moderna -a la que li donaran un munt de premis per tal d'aconseguir un dinaret amb el "geni"-, i a tot plegat li han posat el nom de l'Alícia.
    Dono per fet que ni l'han llegida -això es nota de lluny! Suposo que es tracta d'una més d'aquestes apropiacions que, de tant postmodernes, resten ben lluny de tota justificació. Li ha tocat a l'Alícia com hauria pogut ser a la Cendrosa o als Tres porquets...

    ResponSuprimeix
  15. Això del Món Sant Benet és un nyap de proporcions siderals. I a la cosa de l'Adrià li han posat ALICIA per ALImentació i ciènCIA. Manda webs!

    (no em puc treure del cap la Coca de Llum: és una troballa! I la Mosca d'Estable-Balancí podria ser simplement la Mosca d'In-Estable)

    ResponSuprimeix
  16. Galderich, si m'heu d'enganyar, no m'ho comentis davant dels morros!

    ResponSuprimeix
  17. Girbén, gràcies per l'aclariment. Hi pujarem un diumenge a fer una costellada.

    ResponSuprimeix
  18. Santi, per la teva explicació etimològica veig que no té cap relació amb Carroll (quin descans!)

    Molt bona la Mosca d'In-Estable.

    ResponSuprimeix
  19. huas huas huas! ei! que algú faci còpia de tot això, que quan es publiqui el llibre us caldrà per la publi i tota la pesca! on s'ha ficat l'Eulàlia del Riell, que és la blogaire-publicista de capçalera! :)

    ResponSuprimeix
  20. Allau,
    Jo quan enganyo algú prèviament l'aviso perquè és una feinada. El nostre suport incondicional el tindràs sempre. Parlem-ne seriosament perquè té moltes possibilitats, de debò. Fins i tot es podria fer que diversos il·lustradors s'encarreguessin d'una il·lustració diferent. Són idees arrauxades que van sortint però que cal cotemplar.
    La Clídice s'encarregarà d'anar guardant tots els comentaris que anem fent a més dels "entrenpants"...

    ResponSuprimeix
  21. Jo, com a professor, fa anys que volia fer llegia Alícia. Fins enguany no s'ha reeditat. I ens trobem amb la reedició "revisada" d'Oliva. Una llàstima! Tenint en compte que els drets d'autor deuen ser barats, crec que aquí ja han sortit un bon grapat d'arguments per aquesta empresa, Allau. No t'ho podries rumiar? El Sr. Gardner t'ajudarà de bon grat.

    ResponSuprimeix
  22. Gazo, el senyor Gardner ja m'està ajudant i molt. Aviat parlaré d'ell perquè el bon home s'ho mereix.

    ResponSuprimeix