dijous, 16 de desembre del 2010

Comic Sans MS: balanç 2010

Vincent Connare segons disseny de "bancomicsans.com"

Fa poc més d’un any advertia els meus lectors sobre la pujant influència perniciosa del tipus de lletra Comic Sans MS en el nostre ecosistema tipogràfic. Arribats a les acaballes de l’any serà bon moment per revisar l’estat de la qüestió; però pels impacients els ho resumiré en tres paraules: no anem bé.

Recordem que la desafortunada i pueril “Comic Sans Ms” fou una invenció d’un tal Vincent Connare (a qui no goso anomenar tipògraf) en el si de Microsoft. La seva aberració veié la llum per primera vegada hàbilment camuflada al sistema operatiu Windows 95 i els seus principis no foren fàcils. Cal recordar que la tipografia, fins fa ben poc, era un art reservat a impressors i dissenyadors gràfics, i que per al públic general era una qüestió del tot invisible. Ha estat en els darrers quinze anys, gràcies a la democratització de l’edició de textos que ens han permès els ordinadors, que ara amb un simple clic puguem escollir entre un llarg menú de fonts el tipus de lletra que més ens convingui. Fou així com, gràcies sobretot al poder evangelitzador de secretàries “creatives”, mestres de parvulari i redactors de taulers d’anuncis en general, la nefasta “Comic Sans MS” va anar expandint-se com un virus maligne fins arribar a afectar tots els àmbits de la comunicació escrita.

Aviat gent de gust, començant pel mateix gremi tipogràfic, va alçar la veu d’alarma contra aquesta contaminació rampant que atemptava els fonaments del seu art. Ja des del 1999 els activistes de bancomicsans estan mobilitzats per eradicar el font nefast de la faç de la terra i llegeixo que ara preparen un documental titulat “Comic Sans or the most hated font in the world”.

I tot plegat, amb quin resultat? Fent una mirada al nostre voltant ens adonarem que la “Comic Sans MS” està perfectament integrada a l’entorn i és omnipresent en tota mena de reencarnacions des del logo d’una botiga fins les làpides funeràries. És més, a la majoria de la gent no li molesta en absolut. Fa poc una persona amiga, que considero per altra banda molt intel·ligent, em preguntava estranyada el perquè d’aquesta animadversió. Feina vaig tenir per explicar-li que no tenia res contra aquesta font, sempre que no sortís del seu àmbit natural: la retolació de joguines tòxiques de les que es venen als basars de “Tot a 1 € i més”.
 
Amb absoluta falta de justícia poètica, Vincent Connare, enlloc d’haver estat confinat a l’Illa del Diable, condemnat a embrutar les parets de la seva cel·la amb grafits de la seva creació, és acollit allà on va com si es tractés d’una estrella del rock, la Lady Gaga de la tipografia, en una mostra més de la imperant adoració a tota mena de freakismes.

Però ja no és només que els creadors de tendències i els artistes més a l’última comencin a reivindicar-la com a exemple de retro-chic, sinó que respectables logopedes sostenen que és un tipus de lletra molt adequada per a persones amb problemes d’aprenentatge o dislèxia. Hi ha també pedagogs, adeptes al corrent d’evitar esforços a la canalla, que defensen el seu ús als parvularis. I fins i tot els més agosarats proposen prolongar-lo fins als estudis universitaris.
 
És sabut que la “Comic Sans MS” no és apta per textos llargs, ja que fatiga el lector amb la seva estructura desllorigada; però donat que el jovent actual té un marge d’atenció sota mínims i és incapaç de llegir textos que superin els 140 caràcters de Twitter, alguns experts proposen utilitzar aquesta tipografia com barem per a mesurar la longitud ideal de qualsevol tipus de missatge.

Les previsions de l’Observatori Tipogràfic Internacional (I. T. O.) no són gens optimistes: la utilització de la “CS” continuarà creixent durant els propers anys en detriment de tipografies més tradicionals fins a estabilitzar-se en un 90% a partir de l’any 2019. Pel camí s’extingiran fonts tan tradicionals com la Bodoni (2015), la Garamond (2016) o la Gill Sans (2018). L’aproximat 10% restant cal atribuir-lo a l’existència de petites bosses d’irreductibles tipògrafs que armats d’Helvètiques i Times New Roman resistiran a mort.
A la llarga, però, la tipografia de la dissidència, un cop perduda la memòria històrica, veurà reduïda la seva expressió a les Arials, les Georgies i les Verdanes i la resta del món somriurà feliç entre missatges multicolors escrits en enormes Comic Sans majúscules.

47 comentaris:

  1. Déu meu! Ens espera un futur horrible! He de dir que jo, que visc en un àmbit laboral procliu a la Comic Sans, estic guanyant-li la batalleta al meu centre. Els meus alumnes ja saben que és un lletra lletja i que més val no usar, i he aconseguit extingir-la del blog de l'escola.

    ResponElimina
  2. Ai quina sensació de desastre imminent, el que no va aconseguir el Niño Becerra ho has aconseguit tu en un sol apunt :( Es crearan reserves pels anti-comic sans?

    ResponElimina
  3. Lluís, continua lluitant des de la remota Cerdanya! Necessitem molts com tu. Passa-ho!

    ResponElimina
  4. Clídice, tenim posades les esperances a Esparreguera. Confio que influeixis en el ple municipal per a declarar-la "zona lliure de CS".

    ResponElimina
  5. Buf, el que m'ha costat acabar de llegir el teu post, amb els paranys que has posat en forma de fotos amb comic sans enormes!
    Més enllà de la conya que comporta, el cert és que la comic sans SÍ que està creixent desaforadament i menjant-se altres tipografies que no són capaces de resistir la seua pressió.
    Sense anar més lluny, avui he rebut una felicitació de nadal, via email, feta en comic sans amb tota la bona intenció; i ara mateix, en llegir el teu post amb la Carme, han saltat espurnes de discussió: sembla que considerar que la comic sans no està a l'alçada d'una tipografia acceptable és ser intolerant. O ser molt tancat, estèticament parlant.
    Potser si que hi ha un punt d'intolerància, però és que acceptar la comic sans seria com assumir la genialitat de Luis Cobos com a músic, o que el maestro Armero és un artista de la pintura, pe possr un parell d'exemples.
    Em consta que el meu odi envers la comic sans s'incrementa a mesura que el seu ús va en augment, i les seues hipotètiques virtuts tipogràfiques -simpàtica, divertida, com si estigués fet a mà, fàcil de llegir- es magnifiquen. I no soc capaç de resignar-me: he decidit passar a l'acció!

    ResponElimina
  6. La principal raó per combatre MS i encoratjar els S.O. alternatius (Mac o Linux) no és tant econòmica com la de evitar que el mon es converteixi en magma uniforme i degradat; última expressió de la entropia social. És el Comic Sans, però també els ninotets precuinats del les presentacions del Office MS i tantes coses de la teranyina que ho va embolcallant tot.

    L'altre dia ho deia: el realment perillós no es el Wikileaks, sinó els frikileaks que van deixant un reguitzell de fideus covats de coloraines.

    ResponElimina
  7. Ai, Leb, en Luis Cobos, quin bon exemple! I és que hi ha temps per a tot, fins i tot per la intolerància. Que jo no combrego amb aquelles falses professions de fe llibertària dels "taurins", que deien que detestaven el verb "prohibir". Seguint els seus raonaments encara seríem esclavistes caníbals.

    ResponElimina
  8. Brian, fideus precuinats i ja covats, em trec el barret (inexistent) davant d'aquesta definició tan precisa.

    ResponElimina
  9. Entre el whisky turc del pare d'en Leb i la Comic Sans de l'Allau, he començat i acabat el dia amb un somriure. No es pot demanar més. Això sí, Allau, m'has fet veure l'autèntica dimensió del problema i només se m'acudeix anar corrent al Lidl a comprar provisions per si arriba el desastre inminent que augura la Clidi. Si més no que ens agafi amb prou iogurt grec a la nevera. I jo que no savia ni que existís aquest coi de lletra! Però en quin mon visc , jo?

    ResponElimina
  10. Llum, el somriure és la millor de les cal·ligrafies. Però, si vas al Lidl, compte amb el caldo Aneto!

    ResponElimina
  11. http://www.buzzfeed.com/expresident/the-very-best-of-awful-font-and-typography-humor

    ResponElimina
  12. Fantàstic, l'apunt! I les imatges són impagables. Cada cop em cau pitjor aquesta Comic sans...

    ResponElimina
  13. Ja coneixeu el manifest fet per la Comic Sans? "I'm Comic Sans, asshole": http://www.mcsweeneys.net/links/monologues/15comicsans.html. Molt bo!

    ResponElimina
  14. Ha, ha, Salvador, molt bo l'enllaç! Sembla que el gos de Baskerville és un acudit recurrent.

    ResponElimina
  15. David, i després ens diràs hooligans als que hi estem en contra! ;p

    ResponElimina
  16. No el coneixia, lespiell. (I que n'és de mal parlada aquesta font!)

    ResponElimina
  17. Res de més tòxic i pèrfid que quan un "Powerpointista", després ús indiscriminat de la Comic Sans, envia a tort i a dret la seva vírica creació. Ja saps: aquelles col·leccions d'espampes idíl·liques amb lemes d'una insuportable espiritualitat de garrafa.
    M'han dit que el Pablo Coelho, que escriu els seus originals amb Comic Sans, està al darrera de tot això.

    ResponElimina
  18. Ajjjj, Girbén, aquest apunt, entre la CS, en Coelho, en Luis Cobos i el Maestro Palmero, l’hauré d’acabar desinfectant, que encara prendrem mal!

    ResponElimina
  19. M'has deixat fet pols amb això que la Garamond desapareixerà el 2016... és la meva font preferida (tot i que no sé com posar-la al meu bloc... encara).
    Crec que l'ús massiu de la CS és un símptoma de la decadència cultural de la nostra civilització (no faig conya)... diu molt de tot plegat.
    Per cert, brillant la descripció del Connare com "la Lady Gaga de la tipografia".

    ResponElimina
  20. Molt bona aquesta entrada. Ara bé
    - perquè no hi ha helvetica light en windows?
    Perquè hi han moltes fonts que només están en Macintosh? Perquè tens que gastar-te un munt de calers per fer servir fonts autèntiques?
    La Comic Sans es popular (bizarre però popular).
    Es donar a les classes baixes el dret a també sé dissenyadors. Tothom té dret a fer retols.
    O només uns quants privilegitats poden fer servir l'helvetica ligth?. Donem a les mases la tipografia!

    ResponElimina
  21. Perlamordedéu, Girbén, al final rujaré!!
    Quin quartet.

    ResponElimina
  22. Aris fill, i de què serveix la informàtica si no pots "aconseguir" el que necessitis? caxis, aquestes criatures que se'ls ha d'explicar tot! ;)

    ResponElimina
  23. curiós, tota la vida que aquesta font m'ha fet com una angunia inconscient, sense saber perquè, sense saber la hitòria aquesta que hi havia darrera...

    ResponElimina
  24. Tirant, el panorama tipogràfic de Blogger fa una mica de pena, i encara gràcies que no fa pas tant van incorporar l’Helvètica.

    ResponElimina
  25. No em puc creure le noves sincronicitats. Amb una gent que no té res a veure amb el món dels blogs: 4 hores abans del teu post despotricàvem de la CS.

    Girbén, em sumo a les vasques de la matilde, horror! A sobre aquells Powerpoints ensucrats que darretrament havia aconseguit fer desaparèixer del meu correu ara amb l'esperit nadalenc tornen amb força. argh!

    Clidice, si és que són com nens...

    ResponElimina
  26. Aris, l’Helvetica no la trobes a Windows perquè a Microsoft li deu sortir més barat dissenyar les seves tipografies de nyigui-nyogui que pagar drets per les de tota la vida. Però l’ús de la CS no és qüestió de classes baixes ni altes: el mal gust és transversal. I, per cert, la CS també la trobes als macs.

    ResponElimina
  27. Matilde, barrejar tot això amb Robert Walser no pot ser bo per la salut.

    ResponElimina
  28. Mr. Towers, serà que tens un gust innat.

    ResponElimina
  29. Eulàlia, és que des del diumenge no m’ho puc treure del cap: males influències d’en Leb i en Galde.

    ResponElimina
  30. Clidice, estàs insinuant que pirategi? Ai, si t'escolten els de l'Sgae! però es igual, l'helvetica light no existeix en windows, no es pot piratejar.

    ResponElimina
  31. Ah! La Comic Sans ha entrat en els macs, quin horror! aquesta noticia es molt forta!

    ResponElimina
  32. piratejar jo Aris? les supercordes me'n reguardin! però què insinues malandandu? aquest jovent que no teniu respecte per res! i tens sort que encara no m'he posat la pota de pal, que sinó te corro a garfiazos :D

    ResponElimina
  33. Clidice, no escoltes el timbre? Es un inspector de l'Sgae que t'he enviat de visitat ha ha ha

    ResponElimina
  34. I jo que fins ara creia que el caldo Aneto era dels millors del mercat... Nevermore, nevermore!

    ResponElimina
  35. Jo crec que aquest senyor Connare és un mal copión, la CS sembla treta de les lletres manuscrites de les tires del Peanuts de Schulz, oi?
    i visca la Garamond, la millor font per novel·les!

    ResponElimina
  36. Jo també assisteixo horroritzada a la imparable expansió de la Comic sans...un fenòmen incomprensible, tenint en comte el gran nombre de tipografies excel.lents que existeixen!

    Si Nostradamus, no va ser capaç de predir això...ja poso en dubte la resta de profecies! :-)

    ResponElimina
  37. Qui diu que no hi han Helvètiques per a Windows?
    A patades, lots de famílies senceres (com de tots els tipus imaginables), només cal entrar a portals com FontShop i veure que tot és a la venda. Són milers de tipografies per escollir, oceans de lletres.
    Fins i tot, pels grans degustadors amb una vista finíssima, és possible escollir la rèplica de quina foneria t'agrada més.

    ResponElimina
  38. Nefasta, sí, però inofensiva perquè la veus venir d'un tros lluny i fins i tot és una llum d'emergència que t'avisa per fugir tan lluny com puguis de tot allò que la llueixi.
    Molt més mal ha fet, i a sobre amb un prestigi intacte, la times news roman.

    ResponElimina
  39. Santi, així per l'escudella de Nadal no tirarem d'Aneto?

    ResponElimina
  40. Potser tens raó, kalamar, però una imitació no pot superar mai una bona lletra manuscrita. I completament d'acord amb el maridatge (mot de moda) entre Garamond i novel·la.

    ResponElimina
  41. Carme (de la maleta), i jo encara diria més, i el gran nombre de cal·lígrafs excel·lents que existeixen!

    ResponElimina
  42. Girbén, volia dir que l'Helvètica no ve de sèrie amb l'Office de Windows. Pensa que no aquí no parlem de tipògrafs professionals, sinó d'ànimes càndides que es conformen amb el que troben al menú desplegable.

    ResponElimina
  43. Alexandre, no veig quin mal ha fet la pobra Times, apart de carregar amb els excessos del temps en que era gairebé l'única font disponible a l'ordinador.

    ResponElimina
  44. Oh, em referia exactament al mal de tota hegemonia i monopoli poc discutit, que de refilada torna mandrosa la gent en afers de tipografia i l'estova perquè després vinguin les comic sans a picar en ferro calent.

    ResponElimina
  45. Bé, ara que hi ha més oferta potser serà el moment de reivindicar-la, tot i que és una lletra una mica trista i carrinclona.

    ResponElimina
  46. Ho estic veient... Estic veient uns campaments per reeducar víctimes innocents com jo que vam idealitzar grans científics que tenien secretàries creatives al seu servei que utilitzaven Comic Sans. Era molt jove i volia ser com elles i no sabia que existia un altre món a fora. Després em vaig fer gran i els científics van deixar de tenir administratives creatives però el meu gust va quedar atrofiat i ara només utilitzo l'Arial. La Times em mareja i no m'acostumo a les altres que dieu. Algú sap dir-me quina lletra tinc al blog de wordpress? Tot plegat és un desastre, sí. Em sento absurda com una bevedora orgullosa de Lambrusko. Help!!!

    ResponElimina
  47. Marta, així a primera vista diria que tens una Times, però no em facis gaire cas.

    I el Lambrusko m'ha semblat un cop de geni: companyia ideal pel Coelho i la Comic Sans.

    ResponElimina