Catedrals del Rin

Sospito que, quan els catalans sentim parlar de l’estil romànic, el primer que ens ve al cap són les esglesioles pirinenques de Boí o Taüll, o a tot estirar els conjunts de Ripoll o Sant Joan de les Abadesses, o encara el campanar de la catedral de Vic: obres massisses, una mica vetustes, que semblen més arrelades al terreny que a l’espiritualitat vertical que associem amb el gòtic. Per això les catedrals romàniques que hom troba a la vora del Rin ens sorprenen per les seves dimensions, per la complexitat de volums dels seus exteriors i per la seva relativa lleugeresa. Potser no són d’una bellesa espectacular, però suggereixen virtuts tan alemanyes com la solidesa, l’eficàcia i la fiabilitat.

La primera que vam visitar fou la d’Espira (Speyer, en alemany), una tranquil·la ciutat de Renània-Palatinat de 50.000 habitants. La catedral, iniciada el segle XI i construïda amb marès vermell, és juntament amb les ruïnes de l’Abadia de Cluny l’església romànica més gran que existeix i des de 1981 figura a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. La seva estructura és de basílica amb triple passadís i compta amb quatre torres quadrades, cúpula i absis monumental. Tant per dins com per fora destaca per la seva austeritat ornamental. Llàstima que a Lluís I de Baviera se li acudís penjar-hi a mitjans del segle XIX unes pintures que encara enlletgeixen la nau central.

Espira té racons bonics, vistes al riu on pots passar una estona donant de menjar a cignes i ànecs i uns banys rituals jueus (mikveh) que estan en perfectes condicions d’ús des del segle XII.

Worms, també a Renània-Palatinat, és el doble de gran que Espira i competeix amb Trier i Colònia com a “ciutat més vella d’Alemanya”. La catedral, començada al segle XII, té planta de basílica, quatre torres circulars, dues cúpules i un cor a cada extrem de la nau. Va patir desperfectes durant la Segona Guerra Mundial el que significa que algunes parts són més noves del que sembla. Els edificis circumdants no li fan cap favor i retallen una mica les perspectives.

Jo recordava del batxillerat allò de la Dieta de Worms de 1521, segons la qual l’Emperador declarava a Luter un fora de la llei. Per aquest motiu al parc municipal tenen un monument, el més gran del món dedicat a la reforma luterana, que és digne de veure per la seva lletjor.

A Worms hi ha un cementiri jueu establert el segle XI que és considerat el més vell d’Europa. La ciutat també té un paper rellevant a la vella llegenda de la Cançó dels Nibelungs. Per recordar-ho hi ha un museu multimedia sobre la saga, una font de Sigfrid i una dotzena de dracs de plàstic repartits per les cantonades.

La tercera catedral romànica la trobàrem a Magúncia (Mainz), la capital de Renània-Palatinat (prop de 200.000 habitants). Potser parlar de catedral romànica és una simplificació, perquè està formada per una agregació de volums, on també intervé el gòtic, al claustre per exemple, i adicions posteriors. Mig voltada per edificis civils, no és fàcil fer-se una idea de la seva estructura, tot i que no deixa d’impressionar. Vista a darrera hora de la tarda, amb la seva vermellor realçada pel sol, és un gloriós espectacle.

El fill més il·lustre de Mainz ha de ser Johannes Gutenberg. Crec que es mereixerà un apunt per ell tot sol.