dissabte, 25 de setembre de 2010

Una tardor infinita: Glad

 
L’inici de qualsevol llibre és tant una carta de presentació com una declaració de principis, i excuseu-me la redundància. Així que cal parar atenció al que trobem a la part superior de la seva primera pàgina. Quina és la frase que enceta el text?

En el cas d’IJ el primer amb el que topem no és alfabètic, sinó iconogràfic.



És una petita circumferència, com el símbol d’una lluna plena. Però l’anella presenta un traç més gruixut pel flanc dret. Es diria una lletra D topològicament inflada, i si recordem les fases lunars, això indicaria que està a punt de fer el ple.

Però, mirat d’una altra manera, podria ser també el vell “ouroboros”, la serp que es mossega la cua, símbol d’auto-reflexió i de moviment cíclic, la regeneració contínua i l’etern retorn. Podria ser també la broma infinita? I, en aquest cas, qui seria l’autor de la broma? DFW? No tendeixo a l’esotèric o sigui que prefereixo deixar-ho aquí.

A continuació ve un títol: YEAR OF GLAD. No té gaire sentit, perquè “glad” és un adjectiu que vol dir “content” i no s’empraria mai en una construcció que requereix un substantiu, a menys que es volgués forçar la llengua. Però una cosa són els diccionaris i una altra ben diferent és Google (que prengui nota en Gazo sobre aquesta veritat absoluta que acabo de descobrir). “Glad” és també el nom comercial d’un tel plàstic que s’utilitza a les cuines americanes per embolicar aliments. Com que DFW era americà, no tenia manies per utilitzar referents del consumisme pop, potser es tractaria simplement d’això.

Per fi arribo a la primera frase o frases, pròpiament dites:

“I am seated in an office, surrounded by heads and bodies. My posture is consciously congruent to the shape of my hard chair. This is a cold room in University Administration, wood-walled, Remington-hung, double-windowed against the November heat, insulated from Administrative sounds by the reception area outside, at which Uncle Charles, Mr. deLint and I were lately received.

I am in here”.


Una introducció sense preàmbuls, que va per feina. Aterrem “in media res” a la novel·la, una forma eficaç d’atrapar el lector intrigat. El narrador en primera persona, i per tant el suposat protagonista, ens informa en present d’on és, però no revela encara el perquè. Ho rebla amb aquest “I’m in here”, definitori de la seva posició a l’espai, però escassament existencial. Es troba envoltat de caps i cossos. Els caps corresponen als cossos? O bé té una galeria de bustos clàssics al seu voltant? Estilísticament hi ha un seguit de parelles de mots que sonen com un “staccato”. Tan forçat i preciosista com aquesta postura “conscientment congruent” amb la forma de la cadira.

En el paràgraf hi ha dos moments xocants. El primer és la forma d’escriure el cognom “deLint”. Però és encara més curiosa la menció de la calor de novembre. Si no fes una lectura tan atenta m’hauria passat per alt. Ho diu sense més comentari, com si fos propi del mes de novembre que fes calor. Que consti en acta.

“Remington-hung” es refereix a que l’habitació està decorada amb pintures de Frederic Remington (1861-1909), un popular retratista del Far-West americà. Decoració típica de menjadors, equivalent al quadre del cèrvol atacat per la canilla.


4 comentaris:

  1. Allau, tampoco es tan especial el apellido ése, deLint. Esta noche he estado viendo un partido de baloncesto donde un jugador se llamaba, y espero que se siga llamando, D´or Fischer (sic).

    Y con respecto a los calores de otoño, el libro que me entretiene estos días describe pacientemente una ola de calor en Nueva York que se extiende hasta finales de octubre, y que, ¿por qué no?, se podría extender un poco más hasta Noviembre.

    La disección de IJ puede llevar siglos.

    ResponElimina
  2. Anònim, ya me doy cuenta de que esta autopsia me puede llevar siglos, pero de momento déjame entretener con este trenecito eléctrico. Seguro que pronto aceleraré, aunque sea por puro tedio.

    ¿Calor en noviembre y en Nueva York? Ciencia-ficción al canto.

    ResponElimina
  3. Curiosament si entres les primeres frases al Google, et torna un link amb el pdf sencer del llibre (el totxo en tota la seva glòria, sense espurgar). Aquesta eficiència no la tenen els diccionaris.

    ResponElimina
  4. Salvador, no em vulguis temptar amb lectures digitals: m'he proposat avançar per aquesta broma en la seva forma més feixugament analògica.

    ResponElimina