Em recordo que la primera frase del Mètode Assimil per aprendre Espanyol era “Alberto va a París”. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Jo només recordo molt vagament el nom del mètode. Però la il·lustració... m'ha deixat una mica perplexe. Aquest erotisme lleu, les corves de la xicota i... la barra de pa... era un mètode destinat a la població masculina? Perquè la senyora du els genolls gastats? De tant agenollar-se?
ResponEliminaLluís, la imatge no té res a veure amb el mètode Assimil; només és una petita conya dels tòpics sobre els francessos.
ResponEliminaQuin ensurt! pensava que algú, que no fossis tu, s'havia begut l'enteniment més enllà de l'habitual :) No sé pas si les gales són tan ... tan ... tan ... bé, serà que li trobo a faltar una bossa de plàstic a la baguette :)
ResponEliminaNo, no, Clídice, la baguette s'ha de dur à poil, sense bosses, sota l'aixella.
ResponEliminaUna vegada, baixant les escales del Sacré Coeur de Montmartre, (tampoc és que hagi estat tantes vegades a Montmartre, però em feia il·lusió dir-ho així) vaig veure una mademoiselle que era el tòpic francès fet carn: suèter cenyit, fulard al coll, faldilla de tub, panxells turgents, talons d'agulla, petita bossa negre penjant de l'espatlla dreta i la boina lleugerament inclinada, com la noia de la il·lustració. Dues o tres vegades vaig mirar amunt i avall, dreta i esquerra, buscant les càmeres que estaven rodant l'spot de la Oficina de Turisme -perquè estava convençut de que havia de ser una model fent un spot. Doncs no, aparentment era una autèntica parisenca. I jo tampoc duia la càmera a mà!
ResponEliminaPer cert, la frase més popular de l'Assimil va ser, sens dubte, My tailor is rich. Fins i tot va merèixer una entrada a la Wikipedia. :)
Brian, desenganya't, la devia haver col·locat allí la Mairie de París.
ResponElimina