Un dels edificis més curiosos que es poden visitar a Heidelberg és la Studentenkarzer, la presó per a estudiants de la universitat. Es troba en un edifici de tres plantes bastant tronat i estigué en funcionament entre 1778 i 1914. Aquí hi venien a parar els mals estudiants culpables de crims com l’abús d’alcohol, la persecució de senyoretes i altres trapelleries similars. Les penes mai no eren inferiors als tres dies a pa i aigua, però podien ser interrompudes en cas d'exàmens.
Jerome K. Jerome comentava l’afició que tenien els estudiants alemanys a batre’s en duel i com n’estaven d’orgullosos de les seves cicatrius de combat. De la mateixa manera, una temporada en aquesta presó semblava un ritu ineludible de la vida estudiantil on es demostrava el veritable tremp d’un home. A la vista dels innombrables grafits que van deixar a les parets, no sembla que s’ho passessin del tot malament. Aplicadament molts d’ells deixaren el seu retrat, el seu nom, la data i la durada de la condemna. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, aquesta voluntat de perdurabilitat resulta simpàtica. Potser perquè són l’únic tret interessant d’un edifici ben sòrdid.
Durant la visita no vaig poder evitar pensar en Clídice i els seus apunts sobre grafits. Segur que li hauria agradat ser allí. En règim obert, és clar.
Jerome K. Jerome comentava l’afició que tenien els estudiants alemanys a batre’s en duel i com n’estaven d’orgullosos de les seves cicatrius de combat. De la mateixa manera, una temporada en aquesta presó semblava un ritu ineludible de la vida estudiantil on es demostrava el veritable tremp d’un home. A la vista dels innombrables grafits que van deixar a les parets, no sembla que s’ho passessin del tot malament. Aplicadament molts d’ells deixaren el seu retrat, el seu nom, la data i la durada de la condemna. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, aquesta voluntat de perdurabilitat resulta simpàtica. Potser perquè són l’únic tret interessant d’un edifici ben sòrdid.
Durant la visita no vaig poder evitar pensar en Clídice i els seus apunts sobre grafits. Segur que li hauria agradat ser allí. En règim obert, és clar.
Això és molt bo. A més és interessant com molts retrats estan fets amb siluetes en negre, com estava de moda al nord d'Europa per aquelles èpoques.
ResponEliminaMolt interessant (el que no sé és com no ho van netejar una vegada acomplerta la seva funció) i molt bona dedicatòria.
Les siluetes suposo que imiten aquells retrats que es feien amb paper retallat. Segons informava un rètol, el pigment negre l'extreien del fum de les espelmes.
ResponEliminaI a més a més enllacen amb les il·lustracions originals per a "El soldat Scwejk". Una obra d'art. Ja diuen que l'art requereix sofriment.
ResponEliminaté mira! ara ja no em sembla tan avorrida! :) i és que això del grafit no és pas gaire modern. He vist algunes lletres la mar de xules :)
ResponEliminaLluís, en aquest cas un sofriment certament moderat.
ResponEliminaClidi, sabia que t'agradaria aquesta Capella Sixtina.
ResponEliminaSón realment molt interessants i atraients. En aquests mometns m'agradaria saber alemany, tot i que algunes coses si que s'entenen: "einer für alle, allen für eine"!
ResponEliminaEl grafit té una vida molt llarga...O no era grafit el que feien els cromagnons a les coves ara fa 40.000 anys?
Eulàlia, el que es pintava a les coves també era grafit, encara que les intencions devien de ser més comunitàries que aquestes expressions d'individualisme de la presó.
ResponEliminaPenes interrompudes per exàmens! Motl bo. El primer és el primer. De fet, la presó deu ser un lloc tranquil per estudiar...
ResponEliminaSalvador, no sé què em diu que no hi devia d'haver gaire pau en aquesta presó.
ResponEliminaSempre havia pensat que els grafits de les presons eren més una manera d'expressar-se (per a ells mateixos, vull dir). No havia pensat en la possibilitat de fer-ne de fer-ne de cara als altres. Tot i que bé, suposo que 3 dies tampoc donen per a molta reflexió interior :)
ResponEliminaTens molta raó, Allau quan qualifiques la presó de "simpàtica" malgrat la seva sordidesa. És molt interessant el que ens permets veure i endevino que les cel·les són bufones i tot.
ResponEliminam., suposo que volien deixar constància de la seva estada, com qui exhibeix una medalla.
ResponEliminaGlòria, el que qualifico de simpàtic és l'actitud dels estudiants. Les cel·les, francament, són tan sòrdides com a qualsevol presó. Desenganya't que no dóna per un hotelet amb encant.
ResponEliminaalmenys hi entrava la llum sempre i quan no barressin la finestra, és clar. Suposo que emblanquinaven les parets cada any a començament de curs
ResponEliminaMarta, no crec que es molestessin a emblanquinar les parets: les inscripcions eren de dates ben diverses.
ResponElimina