Fa temps que li devia a Puigmalet parlar de l’Alícia de Robert Sabuda, ja que fou ell qui me la va descobrir. Robert Sabuda és un americà de 1965 que es dedica a la il·lustració i molt especialment als llibres tridimensionals que s’anomenen pop-ups i amb els quals ha rebut diversos guardons.
La seva “Alícia en terra de meravelles” del 2003 és una de les mostres més sofisticades del seu art i per fortuna la podem trobar al nostre país tant en català com en castellà en edició de Kókinos. Les il·lustracions són una posada al dia de la iconografia de Tenniel i resulten acolorides i molt agradables.
Però el que realment admira és el munt de recursos desplegat per bastir les escenes tridimensionals que s’aixequen en obrir cadascuna de les pàgines. Cada “tableau” està format per desenes de peces que doten el conjunt tant de relleu com de mobilitat i sembla que no s’hagi oblidat ni el més mínim detall: de fet es poden contemplar satisfactòriament des de qualsevol costat. Les solucions no són mai repetitives i cada pàgina és una nova sorpresa: algunes escenes s’alcen perpendiculars al full, mentre que altres són paral·leles o en un pla inclinat. El text es presenta en quaderns situats en alguna de les vores de la pàgina i cadascun dels seus fulls conté també una petita il·lustració en pop-up.
Encara que sigui un llibre destinat als infants, jo no el posaria en mans dels més petits de la casa, no fos cas que malmetessin el delicat encaix de les seves peces. Aquest és un tresor per tenir-lo guardat sota clau i admirar-lo els dies de festa a l’hora de les postres.
La seva “Alícia en terra de meravelles” del 2003 és una de les mostres més sofisticades del seu art i per fortuna la podem trobar al nostre país tant en català com en castellà en edició de Kókinos. Les il·lustracions són una posada al dia de la iconografia de Tenniel i resulten acolorides i molt agradables.
Però el que realment admira és el munt de recursos desplegat per bastir les escenes tridimensionals que s’aixequen en obrir cadascuna de les pàgines. Cada “tableau” està format per desenes de peces que doten el conjunt tant de relleu com de mobilitat i sembla que no s’hagi oblidat ni el més mínim detall: de fet es poden contemplar satisfactòriament des de qualsevol costat. Les solucions no són mai repetitives i cada pàgina és una nova sorpresa: algunes escenes s’alcen perpendiculars al full, mentre que altres són paral·leles o en un pla inclinat. El text es presenta en quaderns situats en alguna de les vores de la pàgina i cadascun dels seus fulls conté també una petita il·lustració en pop-up.
Encara que sigui un llibre destinat als infants, jo no el posaria en mans dels més petits de la casa, no fos cas que malmetessin el delicat encaix de les seves peces. Aquest és un tresor per tenir-lo guardat sota clau i admirar-lo els dies de festa a l’hora de les postres.
UALA! avui he estat a la Fira del Llibre en Català i no he tingut gaire temps per fer una ullada al llibre infantil, potser hi era i me l'he perdut :( caxis!
ResponEliminaBé, n'he comprat un de nou d'en Llucià i Les croades vistes pels àrabs d'en Maalouf. No és el mateix però ... ;)
Ostres, sembla una veritable obra d'art; no tenia ni idea de que el pop-up assolis aquests nivells de sofisticació. De fet només els recordava aixecant-se una casa o un arbre i poca cosa més.
ResponEliminaClidi, en Llucià ha tret un nou best-seller? Com és que ningú me n'ha informat?
ResponEliminaBrian, els seus autors són anomenats "enginyers del paper". Caldrà espavilar, perquè fan coses veritablement interessants.
ResponEliminaNo sé si ho sabeu, però el primer llibre publicat amb una peça mòbil va ser un d'astrologia d'en Ramon Llull.
ResponEliminaNo, Carles, no ho sabia; però d'en Llull no m'estranya res.
ResponEliminaM'ha semblat molt divertit. Sempre m'han fascinat els desplegables, i a la feina crec que jo els dedico més temps i entusiasme que els seus veritables destinataris. Fa poc vaig trobar un llibre que explica com es fan, i sincerament, és una feina que em resulta extraterrestre.
ResponEliminaPer cert, al festival de Tàrrega han presentat una obra que fa múltiples referències a l'Alícia: "Habitaculum", de la companyia Kamchatka. Hom entra en un espai màgic de realitats alterades atravessant un mirall, i està ple de petites referències que un coneixedor de l'obra com tu gaudiria d'allò més.
Sí, Lluís, jo també vaig veure un vídeo sobre com es dissenyaven aquest tipus de llibres i és extremadament complex.
ResponEliminaNo he estat mai a la Fira de Tàrrega, però em fa molta mandra tot això del teatre al carrer.
la de atrasos que tengo en tu blog allau¡¡¡
ResponEliminahuelo el otoño, lo recuperaré
Pilar, disculpa, pero soy un estajanovista y, de momento, no paro.
ResponEliminaPero, así como las bicicletas son para el verano, a los blogs les sienta muy bien el otoño.
Com a Pop-up està molt bé però em grinyolen una mica les il·lustracions...
ResponEliminaD'acord, Galde, que són subsidiàries d'un model anterior (no són Steadman, és evident), però funcionen prou bé. I el llibre és una meravella.
ResponEliminaUna obvietat: en directe aquesta joia és molt millor que en les il·lustracions de l'apunt. Les dues darreres planes són fabuloses. Mai me'n canso.
ResponEliminaEvidentment, Puig, s'ha de veure en directe. Estic mirant d'instal·lar-me el 3D al bloc.
ResponElimina