dissabte, 11 de setembre de 2010

Me'n recordo (XXVI)


Em recordo que a la botiga de la tia Carmen hi havia un cocodrilet dissecat sobre un llac fet amb un mirall.

14 comentaris:

  1. indirectament veig un lligam entre aquest record i el post del matí de la Clidice: lligams mentals?

    ResponSuprimeix
  2. Eulàlia, aquest "je me souviens" el tenia escrit de fa mesos, però si l'he publicat avui segurament serà una mica culpa de la Clídice. Som permeables, què hi vols fer?

    ResponSuprimeix
  3. la tia Carmen era osea amb fundament? en algun lloc aquest estiu venien cocodrilets dissecats de la mida d'una Barbie. Serà com la Mirinda que en encara la pots trobar segons on vagis :)

    ResponSuprimeix
  4. A València també n'hi havia un en una botiga de articles de pell, no recorde bé si al carrer Comèdies o al carrer de la Pau. Sempre que hi anàvem per la zona la meua germana i jo insistíem en veure-ho, tot i que ens feia por.

    ResponSuprimeix
  5. ¡Ah, las decoraciones de las casas de las tías y abuelas! Piensa que podría haber sido un cuadro con una escena de perros persiguiendo a un ciervo...

    ResponSuprimeix
  6. Clídice, la tieta era anterior a l'osea i bastant indescriptible.

    ResponSuprimeix
  7. Vicicle, de petit aquestes coses marquen.

    ResponSuprimeix
  8. Sufur, no lo tenía en casa, sino en mitad de su tienda de pret-à-porter, en el suelo. El cuadro del ciervo lo teníamos en casa.

    ResponSuprimeix
  9. Ai, sí, els animalons dissecats, quin oi i quin mal gust! Jo tenia una tieta que hi tenia un aguineu i a casa d'una amiga, havia una fura. Em feien tanta llàstima, amb aquells ulls de botó que semblaven tan vius.

    ResponSuprimeix
  10. Sí, Vida, fan molta angúnia. No sé com ningú pot tenir-los a casa.

    ResponSuprimeix
  11. Jo també feia el llac del pessebre amb tros de mirall.

    ResponSuprimeix
  12. Carles, en el cas del pessebre, qualsevol gest kitsch està justificat.

    ResponSuprimeix
  13. Allau, el Carles m'ha fet pensar que en el teu pessebre hi quedaria molt bé un cocodril al mig del riu (disposat a cruspir-se pastorets com si fossin nyus).

    ResponSuprimeix
  14. Santi, ja hi tinc els ossos polars per atacar els pastorets.

    ResponSuprimeix