El dimoni de les llistes: Lorenzo da Ponte

“Madamina, il catalogo è questo

Delle belle che amò il padron mio;

un catalogo egli è che ho fatt’io;

Osservate, leggete con me.

In Italia seicento e quaranta;

In Almagna duecento e trentuna;

Cento in Francia, in Turchia novantuna;

Ma in Ispagna son già mille e tre.

V'han fra queste contadine,

Cameriere, cittadine,

V'han contesse, baronesse,

Marchesine, principesse.

E v'han donne d'ogni grado,

D'ogni forma, d'ogni età.

Nella bionda egli ha l'usanza

Di lodar la gentilezza,

Nella bruna la costanza,

Nella bianca la dolcezza.

Vuol d'inverno la grassotta,

Vuol d'estate la magrotta;

È la grande maestosa,

La piccina è ognor vezzosa.

Delle vecchie fa conquista

Pel piacer di porle in lista;

Sua passion predominante

È la giovin principiante.

Non si picca — se sia ricca,

Se sia brutta, se sia bella;

Purché porti la gonnella,

Voi sapete quel che fa.

Senyoreta, aquest és el catàleg
de les dones que ha estimat el meu amo,
un catàleg que he fet jo mateix,
observeu, llegiu amb mi.

A Itàlia sis-centes quaranta;
a Alemanya dues-centes trenta-una,
cent a França, a Turquia noranta-una,
però a Espanya ja són mil tres.

Entre aquestes hi ha pageses,
serventes, ciutadanes,
hi ha comtesses, baronesses,
marquesetes i princeses.
Hi ha dones de tots els rangs,
de totes les formes, de totes les edats.

De la rossa acostuma
a lloar-ne la gentilesa,
de la bruna, la constància,
de la de cabells blancs, la dolçor.

Vol per l’hivern la grassona,
per l’estiu vol la primeta
l’alta és majestuosa
la petita és sempre un encant.

A les velles conquereix
pel plaer de posar-les a la llista;
la seva passió predominant
és la jove principiant.

No l’importa que sigui rica,
que sigui lletja o bonica;
mentre porti faldilla,
ja sabeu el que fa.