Una tarda amb Gutenberg

 Gutenberg a Estrasburg

 

De vegades algunes nocions d’allò que s’anomena “cultura general” les tenim tan assumides que ni ens parem a pensar en el que signifiquen realment. Una d’elles, m’avergonyeix dir-ho, és la invenció de la impremta moderna per Gutenberg, un personatge del que res no en sabia, però que m’ha proporcionat gràcies als fruits del seu talent hores i hores de diversió, reflexió, aprenentatge i qualsevol altre valor que es pugui trobar entre les cobertes d’un llibre.

Inesperadament, durant les vacances d’estiu me’l vaig anar trobant en forma d’estàtues i molt especialment en un excel·lent museu que hi té dedicat a Mainz i vaig decidir que en tornar a casa m’informaria una mica més de qui va ser aquest senyor, de l’era del qual ja fa alguns anys que es van celebrant-ne les absoltes.

Però el cert és que de la seva vida, especialment dels seus primers anys, no es coneixen gaire detalls. Nasqué cap a 1398 a Mainz (o Magúncia) en una família de rics comerciants. Es conjectura que estudià a la Universitat d’Efurt, que tenia coneixements d’orfebreria, que en algun moment de la seva joventut la seva família va haver de fugir de Mainz. Per una carta de 1434 se sap que en aquella època estava vivint a Estrasburg i potser va ser allí on va madurar les seves idees sobre la renovació de les tècniques d’impressió. En tot cas, el 1448 era de retorn a Mainz a la recerca d’inversors pel seu projecte.

El 1450 es tenen notícies que tenia una impremta en funcionament. Les primeres obres que allí s’imprimiren foren possiblement poemes en alemany i gramàtiques llatines. La famosa Bíblia de 42 línies o “Bíblia de Gutenberg” data de 1455. El final de la seva vida és ple de conflictes amb els seus inversors, que li acabaren arravatant el negoci. Morí el 1468 en una relativa obscuritat i fou enterrat en una església franciscana. Actualment, tant l’església com la tomba han desaparegut.

Els mèrits de Johannes Gutenberg començaren a ser reconeguts pòstumament: eren temps de lentitud en els quals la fama no s’adquiria d’un dia per l’altre. Els retrats que ens ha llegat la posteritat són tots falsos o, si més no, aproximatius. Els seus descobriments, contemplats des del nostre punt de vista, semblen d’una lògica inevitable i, si no hagués estat ell, un o altre ho hauria acabat inventant. Però no cal negar-li la voluntat emprenedora i la riquesa dels seus recursos. Perquè acostumem a associar-lo amb la invenció dels tipus mòbils, quan les seves idees anaven molt més enllà. Gutenberg va haver de trobar la manera de fabricar aquests tipus de forma industrial, li calgué descobrir l’aliatge metàl·lic més adequat per fer-los, així com la tinta ideal (a base d’oli). Finalment requerí un nou tipus d’impremta, que creà a partir de les premses agrícoles de l’època.

Un home de recursos aquest Gutenberg, qui des d’una posició relativament anònima, va ser capaç de canviar el món que havien conegut els seus pares. I qui ho dubti, que visiti el Museu Gutenberg de Mainz, cita ineludible per a qualsevol persona que senti una mica d’amor per la lletra impresa. I no ho dic per les tres “Bíblies de Gutenberg” que exposen a l’interior d’una caixa forta, espectacle fascinant, però de regust més aviat fetitxista, sinó pel gavadal d’informació entorn del llibre que s’hi pot trobar. Veureu com eren els llibres abans de Gutenberg i com ho foren després, començant pels cèlebres “incunables”. Podreu presenciar la impremta de Gutenberg en acció, així com molts altres tipus d’impremtes posteriors. Veureu meravelles bibliogràfiques del XVII i el XVIII, però també els darrers premis de disseny dels editors alemanys.

Hi ha seccions dedicades a la producció de llibres en altres cultures, a l’evolució de la tipografia a partir dels manuscrits o als canvis de la cal·ligrafia entre els temps romans i l’actualitat. A la botiga del museu els dependents-voluntaris t’acompanyen en tot moment i fan inevitable esmerçar alguns euros, encara que sigui en homenatge a la seva dedicació.

Gutenberg pot ser una figura històricament absent, però que definitivament va canviar la història dels humans. Potser no s’ho proposà, i ni tant sols va sospitar  els seus efectes, però les seves troballes significaren un pas de gegant per la democratització de la cultura.

Gutenberg a Magúncia