dimecres, 29 de setembre del 2010

Una tarda amb Gutenberg

 Gutenberg a Estrasburg
 
De vegades algunes nocions d’allò que s’anomena “cultura general” les tenim tan assumides que ni ens parem a pensar en el que signifiquen realment. Una d’elles, m’avergonyeix dir-ho, és la invenció de la impremta moderna per Gutenberg, un personatge del que res no en sabia, però que m’ha proporcionat gràcies als fruits del seu talent hores i hores de diversió, reflexió, aprenentatge i qualsevol altre valor que es pugui trobar entre les cobertes d’un llibre.

Inesperadament, durant les vacances d’estiu me’l vaig anar trobant en forma d’estàtues i molt especialment en un excel·lent museu que hi té dedicat a Mainz i vaig decidir que en tornar a casa m’informaria una mica més de qui va ser aquest senyor, de l’era del qual ja fa alguns anys que es van celebrant-ne les absoltes.

Però el cert és que de la seva vida, especialment dels seus primers anys, no es coneixen gaire detalls. Nasqué cap a 1398 a Mainz (o Magúncia) en una família de rics comerciants. Es conjectura que estudià a la Universitat d’Efurt, que tenia coneixements d’orfebreria, que en algun moment de la seva joventut la seva família va haver de fugir de Mainz. Per una carta de 1434 se sap que en aquella època estava vivint a Estrasburg i potser va ser allí on va madurar les seves idees sobre la renovació de les tècniques d’impressió. En tot cas, el 1448 era de retorn a Mainz a la recerca d’inversors pel seu projecte.

El 1450 es tenen notícies que tenia una impremta en funcionament. Les primeres obres que allí s’imprimiren foren possiblement poemes en alemany i gramàtiques llatines. La famosa Bíblia de 42 línies o “Bíblia de Gutenberg” data de 1455. El final de la seva vida és ple de conflictes amb els seus inversors, que li acabaren arravatant el negoci. Morí el 1468 en una relativa obscuritat i fou enterrat en una església franciscana. Actualment, tant l’església com la tomba han desaparegut.

Els mèrits de Johannes Gutenberg començaren a ser reconeguts pòstumament: eren temps de lentitud en els quals la fama no s’adquiria d’un dia per l’altre. Els retrats que ens ha llegat la posteritat són tots falsos o, si més no, aproximatius. Els seus descobriments, contemplats des del nostre punt de vista, semblen d’una lògica inevitable i, si no hagués estat ell, un o altre ho hauria acabat inventant. Però no cal negar-li la voluntat emprenedora i la riquesa dels seus recursos. Perquè acostumem a associar-lo amb la invenció dels tipus mòbils, quan les seves idees anaven molt més enllà. Gutenberg va haver de trobar la manera de fabricar aquests tipus de forma industrial, li calgué descobrir l’aliatge metàl·lic més adequat per fer-los, així com la tinta ideal (a base d’oli). Finalment requerí un nou tipus d’impremta, que creà a partir de les premses agrícoles de l’època.

Un home de recursos aquest Gutenberg, qui des d’una posició relativament anònima, va ser capaç de canviar el món que havien conegut els seus pares. I qui ho dubti, que visiti el Museu Gutenberg de Mainz, cita ineludible per a qualsevol persona que senti una mica d’amor per la lletra impresa. I no ho dic per les tres “Bíblies de Gutenberg” que exposen a l’interior d’una caixa forta, espectacle fascinant, però de regust més aviat fetitxista, sinó pel gavadal d’informació entorn del llibre que s’hi pot trobar. Veureu com eren els llibres abans de Gutenberg i com ho foren després, començant pels cèlebres “incunables”. Podreu presenciar la impremta de Gutenberg en acció, així com molts altres tipus d’impremtes posteriors. Veureu meravelles bibliogràfiques del XVII i el XVIII, però també els darrers premis de disseny dels editors alemanys.

Hi ha seccions dedicades a la producció de llibres en altres cultures, a l’evolució de la tipografia a partir dels manuscrits o als canvis de la cal·ligrafia entre els temps romans i l’actualitat. A la botiga del museu els dependents-voluntaris t’acompanyen en tot moment i fan inevitable esmerçar alguns euros, encara que sigui en homenatge a la seva dedicació.

Gutenberg pot ser una figura històricament absent, però que definitivament va canviar la història dels humans. Potser no s’ho proposà, i ni tant sols va sospitar  els seus efectes, però les seves troballes significaren un pas de gegant per la democratització de la cultura.

Gutenberg a Magúncia

18 comentaris:

  1. ens pot semblar impossible un temps sense llibres, però hi va ser. Què? com ha anat? :)

    ResponElimina
  2. Ha anat molt bé, però no sé pas què explicaré que pugui ser d'interès "general".

    ResponElimina
  3. Un bon moment per recordar a Gutenberg, ara que és el seu no-aniversari. A mi, a més del que diu la Clídice, em sembla impossible un futur sense llibres de paper. Però diria que tot apunta en aquesta direcció.

    ResponElimina
  4. Prou saps, Leb, que prefereixo els no-aniversaris. Sobre la desaparició del paper i de l'edició "analògica", prefereixo no fer vaticinis. Ja ens ho trobarem i ens hi acomodarem com poguem.

    ResponElimina
  5. Em salten llàgrimes d'emoció en llegir aquest apunt. Com molts desconeixia les dades que aportes de la seva vida que gràcies al no-aniversari ens permets conèixer.

    El museu de Magúncia, malgrat que em van regalar el catàleg, és una assignatura pendent, ho reconec.

    I admirar aquest Gutenberg marcant paquet amb aquests patalons tampoc es pot perdre!

    ResponElimina
  6. No ho puc evitar, sempre que em parlen de Magúncia penso en els tebeos de Mortadelo y Filemón. Era un dels topònims recurrents (com Pernambuco o Sebastopol).

    ResponElimina
  7. Galde, ja veus que no se'n sap gran cosa de la seva vida. Em sorprèn que no hagis visitat encara el museu, per a tu és una cita obligada, no cal dir-ho.

    ResponElimina
  8. Santi, sense Gutenberg i sense Magúncia no hi hauria Mortadelos.

    ResponElimina
  9. Aquest home hauria de tenir monuments a tot arreu, no només al seu país (encara que alguns pretenguin "superar" el seu invent amb pantalletes omnipresens i sobrevalorant la importància de la imatge). No m'imagino la meva vida sense la lletra imprensa.
    Salutacions.

    ResponElimina
  10. David, suposo que a aquestes alçades no sabrem desempallegar-nos mai més dels llibres de paper, però no dic que algun dia no acabi tenint un e-book.

    ResponElimina
  11. Potser tindrem les dues coses, no ho sé, qui pot saber-ho! L'atzar és una bèstia prodigiosa, que li diguin a en Gutenberg i a tants d'altres. Sempre em sorprén que aquestes grans figures de la història tinguessin finals d'existència més aviat discretets

    ResponElimina
  12. ...i Gutenberg va fer que es normativitzéssin els idiomes. L'existència del seu invent va permetre fixar les paraules i va permetre que els pocs lectors de l'època llegissin, per exemple, una mateixa, idèntica bíblia. Quasi res. Jo, que sóc molt lletraferida, fa molt anys que tinc en compte aquest personatge genial i cabdal per tothom.
    Un post top ten. Gràcies Allau!

    ResponElimina
  13. Marta, suposo que en el moment de la mort de Gutenberg encara no eren del tot conscients de la que havia organitzat.

    ResponElimina
  14. Glòria, em sento com un desagraït, sempre donava Gutenberg per descomptat. L'apunt era una petita penitència.

    ResponElimina
  15. És increïble que hi hagi més places dedicades al Dr.Zamenhof que a en Guttenberg...però és així.
    La fama i la glòria sempre són imprevisibles...
    ja ho deien els romans,
    Sic transit gloria Mundi...

    ResponElimina
  16. Carme, m'has picat la curiositat: a Barcelona veig que Gutenberg hi té dedicat un petit carrer al barri dels Penitents i un passatge al Raval.

    ResponElimina
  17. Doncs a Sabadell, ni plaça, ni carrer...en canvi de Ronda Zamenhof, sí!
    (aclariré, que no tinc res en contra del Dr. Zamenhof però al costat de Gutenberg...no hi ha color!)

    ResponElimina
  18. A Catalunya hi va haver una important tradició esperantista a la primera meitat del segle XX, però com dius, Carme, no hi ha color!

    ResponElimina