Si el passat dissabte zappià va estar dedicat a diverses bestioles batejades en honor de l’il·lustre compositor de Baltimore, avui parlarem de matèries més elevades.
John V. Scialli, un psiquiatra forense de Phoenix (Arizona), que devia estar tan boig com ho acostumem a estar els seguidors de Frank, va encaparrar-se en nomenar algun objecte celeste amb el nom del músic. Després d’intentar debades adjudicar-li un dels planetes que giren al voltant del púlsar de la constel·lació de Virgo, va girar els ulls cap als asteroides.
Els asteroides són objectes del Sistema Solar, massa petits per ser considerats planetes, però massa grans per menysprear-los com mers meteoroides. Les seves dimensions abasten doncs des dels 950 quilòmetres de diàmetre de Ceres fins als 10 metres dels exemplars més petits de la família. Encara que es troben pertot arreu dins del Sistema Solar, la majoria s’apleguen entre Mart i Júpiter on formen un veritable cinturó. Però la major virtut dels asteroides és que n’hi ha per donar i per vendre.
Per tant semblaria que Scialli ho tenia fàcil per trobar un candidat entre tanta oferta. Va iniciar una campanya per internet (aparentment la primera petició online de la història) que va involucrar a fans de 22 països i que, segons la Unió Astronòmica Internacional (IAU), ha estat la sol·licitud més massiva que mai han rebut. A principis de 1994 Scialli va trobar l’inesperat suport del Dr. Brian Marsden, astrònom que participava en les reunions de la Unió Astronòmica Internacional dedicades a posar nom als cossos celests. Marsden ja havia tingut la mateixa pensada ran de la mort recent del músic.
Un problema era trobar el nom adequat per l’asteroide (els astrònoms són gent pulcra que no es conformen amb un simple “Paula” o “Oriol”). Existia ja un roc anomenat 2813 Zappalà, en memòria de l’astrònom Vincenzo Zappalà. També n’hi havia d’altres que començaven per Frank: 982 Franklina i 1925 Franklin-Adams (per l’astrònom amateur britànic John Franklin-Adams); 2824 Franke (un biofísic americà); i 2845 Franklinken (un astrònom americà). Posteriorment hi hagut un 9662 Frankhubbard en honor d’un fabricant de clavecins i 4546 Franck pel famós compositor belga César Franck. Per l’ocasió es va optar per l’eufònic apel·latiu de Zappafrank.
El comitè de la IAU que fa de padrí en aquests casos va decidir que l’asteroide 3834 era l’adequat per rebre el nom. Havia estat descobert pel txec Ladislav Brožek l’any 1980 i, donada la relació idíl·lica entre el pensament anticomunista de Zappa i tots els opositors que hi havia hagut darrera del teló d’acer, semblava el que els anglesos anomenen “a marriage made in Heaven”. Així que des de la sessió de la IAU del 22 de juliol de 1994 hi ha un 3834 Zappafrank per sobre dels nostres caps.
Per si algú té interès: 3834 Zappafrank triga 4,08 anys dels nostres en girar al voltant del sol. Té una òrbita el·líptica, com totes, que en el seu moment més proper al Sol manté una distància de 309,2 milions de quilòmetres i en el més llunyà és de 454,9 milions de quilòmetres. Francament (no pun intended), no és un dels asteroides més interessants, ni tan sols es coneixen les seves veritables dimensions, que podrien estar entre els 5 i els 11 quilòmetres de diàmetre.
Però està dedicat a Frank i mereix un respecte.
El cel segons Zappa (canalitzat per Cal Schenkel). A la dreta, tallada, l'estrella Markspitsus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada