Amb la criminal col·laboració del Bloc de Lletres
La desaparició del periodisme en paper és un vaticini que des de fa temps es va repetint fatigosament, tot i que jo encara li auguro un gran futur, sempre que continuïn proporcionant-nos plats i olles i pilotes de platja. De moment, no tiraré encara la tovallola i provaré amb “La Vanguardia”, al menys estic segur que m’avisaran del dia que s’acabin les refotudes obres del meu carrer...
Temptat estic de deixar de llegir la premsa escrita. Vull dir la premsa escrita sobre paper i, més en concret, la premsa que s’escriu des de Madrid. Darrerament tinc la sensació que cada dia llegeixo la mateixa portada: una única notícia s’eternitza un dia rere l’altre amb petites modificacions administrades amb comptagotes. Enlloc d’esperar a tenir una exclusiva llustrosa i arrodonida, ens alimenten amb un degotall de rumors, declaracions contradictòries i d’inanitats
Està clar que els diaris d’aquella capital estan embrancats en una guerra d’interessos partidistes on els lectors som utilitzats com a peons de pagament. No sembla que les acusacions que disparen uns i altres treguin la son dels imputats; tampoc es percep que tinguin grans repercussions judicials. I a aquestes altures, tan me fa la trama d’espionatges que ningú no entén, ni els cotxes tunejats de la meitat de la fauna política autonòmica, ni el fons d’armari digne de Mortadelo del president Camps.
Està clar que els diaris d’aquella capital estan embrancats en una guerra d’interessos partidistes on els lectors som utilitzats com a peons de pagament. No sembla que les acusacions que disparen uns i altres treguin la son dels imputats; tampoc es percep que tinguin grans repercussions judicials. I a aquestes altures, tan me fa la trama d’espionatges que ningú no entén, ni els cotxes tunejats de la meitat de la fauna política autonòmica, ni el fons d’armari digne de Mortadelo del president Camps.
La desaparició del periodisme en paper és un vaticini que des de fa temps es va repetint fatigosament, tot i que jo encara li auguro un gran futur, sempre que continuïn proporcionant-nos plats i olles i pilotes de platja. De moment, no tiraré encara la tovallola i provaré amb “La Vanguardia”, al menys estic segur que m’avisaran del dia que s’acabin les refotudes obres del meu carrer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada