Pànic a Vigo

Sericornis frontalis

Com que ja fa dies que no parlo seriosament de greuges comparatius, i perquè no penseu que m’estic estovant, comentaré ara sobre aquest noi granadet de Vigo que ha estat absolt per un jurat popular. El seu suposat delicte fou el de clavar 57 ganivetades (amb resultat mortífer) a una parella d’homes que se l’endugueren a casa i intentaren seduir-lo durant una nit de drogues i alcohols. El jurat ha considerat molt comprensible el seu pànic cerval a una violació i ha actuat en conseqüència.

No sé com eduquen els xiquets avui dia, però a la meva època d’esbojarrament (que també la vaig tenir), qui s’anava a casa d’algú, assumia tant les conseqüències com l’eixamplament d’esfínters si venia al cas. Jo, almenys, guardava certes esperances sobre la creativitat lasciva dels meus amfitrions. Però es diria que en aquests temps d’ara tothom s’ocupa més del Facebook i de les sèries d’advocats de la tele que de la persecució del plaer.

Queda clar que el jurat de 9 homes/dones injustos no va fer gaire cas del fet que el botxí, després del confessat atac de pànic irracional, prengués una dutxa, obrís la clau del gas per provocar una deflagració que esborrés pistes i s’endugués diversos objectes de valor de la casa de les víctimes.

Per pura justícia, escassament poètica, l’Audiència Provincial de Vigo ha condemnat el perpetrador a 20 anys de presó a causa de l’incendi provocat, que podria haver causat danys en veïns de l’immoble que no participaven estrictament a l’orgia. Ai, quanta homofòbia hem d’aguantar i quin poc consol el de rebre una certa compensació per la porta del darrera!

[Llegeixo a Dos Manzanas que demà hi ha previstes concentracions en diversos llocs de la Península. El que em queda més a prop és a la Plaça Universitat de Barcelona a les 20 hores.]