D’entrada estava molt il·lusionat, perquè es programaran tres obres bàsiques del repertori que encara no he vist mai sobre un escenari. Sí, podré veure per fi aquesta fastuosa òpera crepuscular que és “El cavaller de la rosa” de Richard Strauss i la tan parodiada com popular “Il trovatore” de Verdi; però, ai!, em quedo sense “El rapte del serrall”, que era l’únic Mozart major que em faltava. La veritat és que no ho entenc, perquè se’n faran nou funcions, una d’elles fora d’abonament. Bé, caldrà comprar les entrades apart.
"L'arbore di Diana" o "Escala en Hi-fi"?
La resta de les òperes que em toquen són força atractives. Potser “La dama de piques” de Txaikovski (per a quan un nou “Oneguin”?) i “Tristany i Isolda” de Richard Wagner ja les hem vistes recentment, però són sempre un plaer revisitar-les. “La fille du regiment” de Donizetti és diversió en estat pur i de “L’arbore di Diana” de Martín i Soler amb llibret de Da Ponte, se’n pot esperar molt. Per últim hi ha l’estrena a Espanya de “Król Roger” de Karol Szymanowski que aportarà una benvinguda novetat.
Per sort, de ballet només ens toca un i no és de tutú: l’English National Ballet homenatjarà als Ballets Russes. I per arrodonir, un concert d’obres vocals de Vivaldi i un recital de Felicity Lott amb un repertori lleuger propi de les sessions golfes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada