A penes fa sis mesos que em passejo per aquesta catosfera dels nostres pecats, però ja he descobert una veritat incontestable: el grup “Manel” és un esquer irresistible per atraure navegants imprevisibles. Dels visitants que he rebut darrerament a través dels buscadors (o sigui que parlo de gent que no sabia on aniria a parar), un 30% buscava la lletra de la cançó “Pla quinquennal”. Ja sé que hi ha qui se’n fot perquè encara compro CDs (oi Rasoir?), però prefereixo això que navegar desesperadament a la recerca de base textual per les teves descàrregues.
Aquestes visites, per descomptat, són flors d’un dia. I tanmateix, de vegades sento la temptació de convertir-me en servei públic i bloc monogràfic, i satisfer així les necessitats de tants centeuristes com corren per la xarxa.
Comprar CD és motiu de befa? O_O Doncs ja som dos, jo també en compro...
ResponEliminaEls darrers dinosauris...
ResponEliminaLes discogràfiques estan recollint el que varen sembrar: vaig començar a comprar LPs quan costaven 300 pessetes, quan van sortir els CD van doblar el preu (quan el format el reduïa a menys de la meitat) i a més a més l'objecte era molt més "miserable" que un LP, la compensació a l'artista sempre s'ha mantingut a proporcions de misèria.
ResponEliminaL'aparició de les xarxes de descarrega ha propiciat poder tenir molta més informació del que es cou, i accés gairabé immediat a qualsevol estil que t'interessi.
Un consell d'algú que no et visita pels Manel: penja més lletres de cançons, contracta GoogleAds i amb el que et treguis et compres més CDs.
ResponEliminaI què en fem, pratinsky, del fetitxisme de tenir el suport de la música a les mans?
ResponEliminaPuigmalet, la idea no és dolenta; ara bé, copiar lletres de cançons no és gens engrescador, i (a menys que la crisi apreti molt) prefereixo no enlletjir la pàgina amb publicitat.